L'auca del senyor Esteve
novel·la de Santiago Rusiñol i obra de teatre / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l'autor feu posteriorment una versió teatral que s'estrenà amb gran èxit de públic i de crítica el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.[1][2][3]
Representació de l'argument en forma d'auca al carrer Petritxol de Barcelona | |
Tipus | obra literària i obra de teatre |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
Llengua | Catalana |
Publicació | Barcelona, Catalunya, 1907 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la i obra de teatre |
Personatges | Esteve, Ramonet, Tomasa, Senyora Felícia, Senyor Pau, Maria, Martinet
|
Lloc de la narració | Barcelona |
Moviment | modernisme català |
La novel·la és el resultat de la fusió del quadre de costums del segle xix i de l'auca. Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels vint-i-set dibuixos de Ramon Casas i els vint-i-set rodolins de Gabriel Alomar. La descripció que fa de la realitat menestral li proporcionà la forma que l'acostà al costumisme.
Aquesta obra permeté a Rusiñol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el Modernisme.