Khirokitia

Khirokitia (de vegades escrit Choirokoitia, en grec: Χοιροκοιτία) és un jaciment arqueològic de l'illa de Xipre que data del neolític. És Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, des del 1998.^[1]

Infotaula edifici Khirokitia
Nom en la llengua original	(el) Χοιροκοιτία
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic
Període	neolític
Construcció	mil·lenni VII aC
Data de dissolució o abolició	mil·lenni IV aC
Característiques
Superfície	6,2 ha zona tampó: 67,5 ha
Altitud	156 m
Localització geogràfica
Estat	Xipre
34° 47′ 48″ N, 33° 20′ 37″ E
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1998 (22a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
Identificador	848

Aquest jaciment és un dels més importants i més ben conservats del Mediterrani oriental. Gran part de la seva importància rau a poder conèixer el funcionament d'aquella societat i les seves fortificacions.

El període neolític aceràmic (quan encara no hi apareix la ceràmica) està representat per aquest assentament i uns 20 més similars a Xipre.

Història

Porphyrios Dikaios va descobrir aquest jaciment l'any 1934; ell era el director del Departament d'Antiguitats de Xipre i va fer-hi sis excavacions entre 1934 i 1946.^[2] Els seus descobriments inicials es publicaren en la revista The Journal of Hellenic Studies l'any 1934.^[3] La invasió turca de Xipre de la dècada del 1970 va interrompre les excavacions. El francès Alain Le Brun tornà a excavar aquest jaciment a partir del 1977.^[4] Aquest jaciment va estar ocupat des del mil·lenni VII al IV aC.

Arqueologia

L'assentament de Khirokitia es troba al vessant d'un turó a la vall del riu Maroni a la costa sud de l'illa, a uns 6 km del mar.

S'hi practicava l'agricultura i la ramaderia (ovelles, cabres i porcs).

Estava tancat per un mur de pedra de 2,5 m de gruix i 3 m d'alt. Es pensa que hi vivien entre 300 i 600 persones, les quals eren d'estatura més aviat baixa, 1,61 m de mitjana els homes i 1,50 m de mitjana les dones. De mitjana, els homes vivien 35 anys i les dones 33. La mortalitat infantil era molt alta.

Les collites eren principalment de cereals; també recollien fruita silvestre de festucs, figues, olives i prunes. També caçaven cérvols.

Aquest poble fou abandonat de sobte, per raons desconegudes, cap a l'any 6000 aC i sembla que tota l'illa quedà deshabitada durant 1.500 anys fins a l'aparició del grup de Sotira.

Galeria

• 
  Estructures reconstruïdes
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Font

• Department of Antiquities, Government of Cyprus.

Referències

1. Centre, UNESCO World Heritage. «Choirokoitia» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2021].
2. Hirshfeld, Nicolle «Biography of Joan Du Plat Taylor». Brown University [Consulta: 21 juliol 2007].
3. Payne, H. G. G. «Archaeology in Greece, 1933–34». The Journal of Hellenic Studies. The Society for the Promotion of Hellenic Studies, 54, 2, 1934, pàg. 199. DOI: 10.2307/626861. JSTOR: 626861 [Consulta: 1r juliol 2008].
4. Le Brun, Alain «Le Néolithique de Chypre» (en francès). Clio, 3-2001 [Consulta: 21 juliol 2007]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-13. [Consulta: 10 març 2012].

Enllaços externs

• UNESCO World Heritage Centre entry.
• Khirokitia by Cypriot Government.
• france diplomatie le site de Khirokitia French entry.