Khabur

Khabur
	El Khabur al seu pas per Al-Hasakah
Tipus	Riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turquia
Cota inicial	350 m
Entitat territorial administrativa	Província de Şanlıurfa (Turquia)
Localització	Ras al-Ayn
Final
Localització	Eufrates
	37° 31′ 46″ N, 39° 38′ 42″ E
Afluent	Daysan River (en)
Dades i xifres
Mida	486 () km ;
Travessa	Ras al-Ayn, Al-Hasakah, Busayrah
Superfície de conca hidrogràfica	37.081 km²
Mesures i indicadors
Cabal	70 m³/s

El riu Khabur (àrab: نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor. Passa entre el Jàbal Abd-al-Aziz i les muntanyes de Sinjar. Els seus principals afluents són l'Aweidj, Dara, Djirdjib, Jaghjagh, Radd, Sawr i Zergan o Zargan (riu Mardin). Neix al sud-est de Turquia i té 320 km de llargada.

Dades ràpides Tipus, Inici ...

Tanca

Històricament, la vall del Khabur va ser el centre de la cultura hurrita, especialment la ciutat de Nagar. Els hurrites van fundar diversos regnes a la zona, entre ells l'important regne de Mitanni.^[1] La Bíblia diu que els captius jueus que va fer Salmanassar V i que es va emportar cap a Mesopotàmia s'establiren a la riba d'aquest riu.^[2]

El riu va ser molt conegut a l'antiguitat clàssica. En parlen (i l'anomenen amb diferents noms): Plini el Vell (que l'anomena Chaborras), Claudi Ptolemeu (Χαβώρας 'Caboras'),^[3]^[4] Procopi (Chabura),^[5] Estrabó, Zòsim i Ammià Marcel·lí (Aborras, Ἀβόρρας),^[6]^[7]^[8] i Isidor de Carax (Aburas, Ἀβούρας).^[9] Tots els autors el descriuen com un riu molt important, i Ammià Marcelí diu que l'emperador Julià l'Apòstata el va travessar amb un pont de barques.

Modernament, la vall del Khabur forma una conca de 16.000 quilòmetres quadrats de terra cultivable. A més a més, al nord-est del riu hi ha la zona de major producció de petroli de Síria; això, juntament amb les diverses preses als afluents de l'Eufrates, converteix aquesta zona en essencial per al desenvolupament de l'estat sirià. Aquest riu és anomenat també Gran Khabur per distingir-lo del Petit Khabur.^[10]

[1]
Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.
[2]
Segon llibre dels Reis, XVIII
[3]
Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3
[4]
Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3
[5]
Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5
[6]
Estrabó. Geografia, XVI.
[7]
Zòsim. Historia Nova, III, 13
[8]
Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5
[9]
Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').
[10]
Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khabur

[1] [1]
Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.

[2] [2]
Segon llibre dels Reis, XVIII

[3] [3]
Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3

[4] [4]
Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3

[5] [5]
Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5

[6] [6]
Estrabó. Geografia, XVI.

[7] [7]
Zòsim. Historia Nova, III, 13

[8] [8]
Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5

[9] [9]
Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').

[10] [10]
Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Khabur

Wikiwand in your browser!

Wikiwand in your browser!

Referències

Vegeu també