Karl Heun

Karl Heun (Wiesbaden, 3 d'abril de 1859 - Karlsruhe, 10 de gener de 1929) va ser un matemàtic alemany.

Karl Heun

Biografia
Naixement	3 abril 1859 Wiesbaden (Alemanya)
Mort	10 gener 1929 (69 anys) Karlsruhe (Alemanya)
Formació	Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Kugelfunktionen und Laméschen Funktionen als Determinanten  (1881 )
Director de tesi	Ernst Christian Julius Schering
Activitat
Lloc de treball	Karlsruhe
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Institut Tecnològic de Karlsruhe (1902–1922) Universitat de Múnic (1886–1889)
Alumnes	Georg Hamel, Fritz Noether i Max Winkelmann
Obra
Obres destacables Mètode de Heun funció de Heun
Família
Cònjuge	Henriette Jatho

Vida i Obra

Heun va fer els estudis secundaris a la Realschule de Wiesbaden. Entre 1878 i 1881 va estudiar matemàtiques i física a les universitats de Göttingen i Halle. L'any següent va emigrar a Anglaterra on va estar més de dos anys com mestre en una escola de Uppingham.^[1] El 1886 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Múnic, on va donar classes durant tres anys, però en no obtenir una remuneració adequada, ho va deixar per un lloc de professor de secundària a Berlín.^[2] A Berlín, a més de les seves classes, es va familiaritzar amb els enginyers i va començar a estudiar l'aplicació dels principis matemàtics i mecànics als problemes tecnològics. Un llarg article seu, publicat el 1900, sobre el tema, li va proporcionar la càtedra de mecànica teòrica al Institut Tecnològic de Karlsruhe an va treballar de 1902 fins a 1922.^[3] El 1921 va patir un ictus sever que el va deixar mig paralitzat i l'any següent va prendre la jubilació.

La seva obra espot dividir en tres períodes:^[4]

1. 1881-1889 Múnic: va dedicar-se al estudi de les equacions diferencials lineals en el domini complex. Al final d'aquest període va establir la avui coneguda com a equació de Heun: la forma canònica d'una equació diferencial fuchsiana amb quatre singularitats.^[5]
2. 1890-1902 Berlín: va desenvolupar un mètode per integrar numéricament les equacions diferencials, avui conegut com a mètodes de Runge-Kutta-Heun, tot i que el seu nom s'omet sovint. També va estudiar els problemes cinètics a l'enginyeria.
3. 1902-1922 Karlsruhe: va publicar un important llibre de mecànica (tot i que no finalitzat totalment) en el que estudiava el fonaments de la mecànica en l'aplicació als problemes d'enginyeria que es presentaven al món de la industria.^[6]

Referències

1. von Renteln, 1995, p. XVII.
2. Bremer, 2014, p. 75.
3. von Renteln, 1995, p. XVIII.
4. von Renteln, 1995, p. XIX.
5. Takemura, 2008, p. 1193.
6. Bremer, 2014, p. 76.

Bibliografia

• Bremer, Hartmut. «Heun and Hamel - Representatives of Mechanics around 1900». A: Erwin Stein (ed.). The History of Theoretical, Material and Computational Mechanics (en anglès). Springer, 2014, p. 73-80. ISBN 978-3-642-39904-6.
• Takemura, Kouichi «On the Heun equation» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society, Vol. 366, Num. 1867, 2008, pàg. 1179-1201. DOI: 10.1098/rsta.2007.2065. ISSN: 1471-2962.
• von Renteln, M. «Karl Heun - his life and scientific work». A: A. Ronveaux (ed.). Heun's Differential Equations (en anglès). Oxford University Press, 1995, p. XVII-XX. ISBN 0-19-859695-2.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Heun» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)