Justus Lipsius
From Wikipedia, the free encyclopedia
Justus Lipsius, (Just Lipsi en català, Joost Lips o Josse Lips en neerlandès) (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - Lovaina, 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.[1] Lipsius va escriure una sèrie d'obres destinades a reactivar i revisar l'antic estoïcisme en una fórmula que fos compatible amb el cristianisme. El resultat més famós de les seues aportacions és De constantia (Sobre la constància). La seva forma d'estoïcisme ha influït en una sèrie de pensadors contemporanis, i va ser l'inici del moviment intel·lectual del neoestoïcisme.[2] Va ensenyar a les universitats de Jena, Leiden i Lovaina.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 octubre 1547 Overijse |
Mort | 23 març 1606 (58 anys) Lovaina |
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
Dades personals | |
Altres noms | Joost Lips |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Antiga Universitat de Lovaina Universitat Catòlica de Lovaina |
Es coneix per | filòleg i humanista |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística |
Lloc de treball | Jena Leiden Lovaina |
Ocupació | gramàtic, filòleg, humanista, professor d'universitat, erudit clàssic, historiador, filòsof, escriptor |
Període | Renaixement |
Activitat | 1562 (Gregorià) – 1606 |
Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1578 (Gregorià)–1591) |
Moviment | Humanisme i estoïcisme |
Professors | Marc Antoine Muret |
Alumnes | Aelius Everardus Vorstius, Jean Duvergier de Hauranne, Thomas Dempster, Erycius Puteanus, Franciscus Dousa (en) i George Dousa (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Erycius Puteanus |
Les seves idees sobre l'ideal ciutadà, un home que actua d'acord amb la raó, que és responsable davant de si mateix, que té el control de les seves emocions, i que està disposat a lluitar, troben una àmplia acceptació en el context turbulent de la Reforma. Les opinions de Lipsius, traslladades a la política, han fomentat la racionalització de l'Estat i la creació d'un aparell de govern autocràtic a disposició del príncep, la disciplina indispensable per afrontar els desafiaments, i una forta defensa militar. Considera aquests principis com la base d'un Estat modern.