Justa Grata Honòria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Justa Grata Honòria[1] (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III. Eren fills de l'emperador Constanci III i de Gal·la Placídia.[2]
Les monedes amb la seva efígie demostren que Honòria rebé el títol d' "Augusta" | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 417 (Gregorià) Ravenna (Itàlia) |
Mort | Després de 452 Cartago (Tunísia) |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Període | Baix Imperi Romà |
Família | |
Pares | Constanci III i Gal·la Placídia |
Germans | Valentinià III |
Va adquirir notorietat per la carta que va escriure a Àtila a la primavera del 450 demanant-li que la salvés d'un matrimoni no desitjat amb el senador Flavi Bassus Herculanus. La carta, que anava acompanyada de l'anell d'Honòria per demostrar-ne l'autenticitat, va ser interpretada per Àtila com una proposta de matrimoni i ho va fer servir com a excusa per reclamar la meitat de l'Imperi Occidental com a dot i iniciar-ne la conquesta. La Campanya d'Àtila a través de Gàl·lia i Itàlia es prolongaria del 451 al 453, en què va renunciar a es pretensions sobre Honòria i l'Imperi i es va retirar.
Tan sols la intercessió de Gal·la Placídia, la mare d'ambdós, va fer convèncer a Valentinià d'exiliar a Honòria en lloc d'executar-la.
Les fonts sobre la vida d'Honòria són Flavius Merobaudes, Carmina, I; Priscus, fragments 2, 7, 8, De legibus gentium; Joan d'Anqioquia, frag. 84 De insidiis; i Jordanes, Get. 223‑224, Rom. 328.