Juan Nepomuceno Almonte
From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Nepomuceno Almonte (15 de maig de 1803 – 21 de març de 1869) fou un polític diplomàtic mexicà que va participar durant les guerres de la Revolució de Texas, la Intervenció Nord-americana a Mèxic i la Guerra de Reforma. També va ser el líder dels conservadors i Primer Ministre durant el Segon Imperi Mexicà.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 maig 1803 Michoacán (Mèxic) |
Mort | 21 març 1869 (65 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 65 Grave of Almonte (en) |
Consell de Ministres de l'Imperi Mexicà | |
10 abril 1864 – 15 maig 1867 ← José Manuel de Herrera | |
Regència mexicana | |
25 juny 1863 – 20 maig 1864 ← Agustí I de Mèxic | |
Senador de Mèxic | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | soldat, ministre, diplomàtic, polític |
Partit | Partit Conservador de Mèxic |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Mèxic |
Rang militar | metge |
Conflicte | Guerra de la independència de Texas |
Família | |
Pare | José María Morelos y Pavón |
Premis | |
Juan Nepomuceno Almonte va ser fill de José María Morelos y Pavón, va portar el cognom de la seva mare Almonte. Sent nen va acompanyar al seu pare en diverses batalles, en una de les quals va resultar ferit. Juan N. Almonte va ser nomenat general pel Congrés de Chilpancingo i en 1815 marxa als Estats Units en la missió que encapçala José Manuel Herrera i es queda a estudiar en Nova Orleans. Torna a Mèxic a la caiguda de Agustin de Iturbide i va exercir càrrecs diplomàtics als governs sud-americans, a Londres en 1824 i 1856, quan també va haver d'acreditar-se davant els governs d'Àustria, Espanya i posteriorment de França, on en 1859, a nom del govern conservador, en representació de l'assembleava subscriure el Tractat MonAlmonte, que Benito Pablo Juárez García no reconeixeria per considerar-ho lesiu per a Mèxic.[2][3]
En política interior va ser partidari de Vicente Guerrero i després d'Antonio López de Santa Anna, a qui va acompanyar en la campanya de Texas, i amb qui participo en les batalles del Álamo i San Jacinto, en la qual va ser capturat. També va ser el Ministre de Guerra amb Anastasio Bustamante i dues vegades amb Mariano Paredes y Arrillaga, qui també li dona la cartera d'Hisenda que ocupa solament uns dies al desembre. En la dècada dels anys cinquanta participa en dos intents per imposar a Mèxic la monarquia amb suport de l'estranger, però al final de la Guerra de Reforma decideix radicar a Europa, on intervé decisivament perquè li sigui oferta la corona de Mèxic a Ferdinand Maximilian Joseph.[4][5][6]