Juan José Herranz y Gonzalo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan José Herranz y Gonzalo (Múrcia, 29 d'agost de 1839[1] – Madrid, 1 de març de 1912),[2] comte de Reparaz, va ser un periodista, dramaturg,[1] censor teatral i polític espanyol.[2]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 agost 1839 ![]() Múrcia (Espanya) ![]() |
Mort | 1r març 1912 ![]() Madrid ![]() |
![]() | |
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |
← Manuel Quiroga Vázquez Enrique Santana López → | |
Circumscripció | Valdeorras |
3 de setembre de 1896 – 26 de febrer de 1898 | |
← Rufino Mansi y Bonilla Rufino Mansi y Bonilla → | |
Circumscripció | Madrid |
22 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901 | |
Circumscripció | El Puente del Arzobispo |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | polític, llibretista, periodista, theatrical censor (en) ![]() ![]() |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1902–1912) ![]() |
Nom de ploma | Ernesto Labori ![]() |
![]() ![]() | |
En la seva joventut va treballar com a periodista, prenent part en la redacció de les publicacions periòdiques El Eco del País, La Libertad, El Estandarte, Las Noticias (1864-1866), El Arte (1866), La Ley (1867-1868), El Noticiero de España (1868), El Diario del Pueblo (1878),[1] La Gorda, El Cronista,[3] Al començament del segle xx formava part de la redacció de Gente Vieja, i havia col·laborat prèviament en La Familia (1875), Los Niños (1877), La Ilustración Española y Americana, El Día i Pluma y Lápiz (1902).[1] Va conrear igualment el gènere dramàtic[4][1] i des de 1902 va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua.[1] També es dedicà a la política; membre del Partit Conservador,[3] va obtenir un escó al Congrés dels Diputats a les 1884, 1896 i 1899, als districtes de Valdeorras, Madrid i Puente del Arzobispo,[2] a més d'arribar a exercir el càrrec de governador civil de Zamora,[3] entre el 15 de desembre de 1880[5] i el 14 de febrer de 1881, quan fou substituït per José Moreno Albareda.[6][a 1]Va morir a Madrid l'1 de març de 1912.[2]