polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Casimiro de Sangenís Corrià (Lleida, 7 de setembre de 1919 - Lleida, 27 de desembre de 2001) fou un farmacèutic i polític català que va desenvolupar càrrecs importants durant els darrers anys del franquisme.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 setembre 1919 Lleida |
Mort | 27 desembre 2001 (82 anys) Lleida |
Procurador a Corts | |
27 novembre 1974 – 30 juny 1977 ← Josep Maria Razquin i Jené Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
President de la Diputació de Lleida | |
1974 – 1979 ← Josep Maria Razquin i Jené – Jaume Culleré i Calvís → Nomenat per: governador civil de Lleida | |
Procurador a Corts | |
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
4 abril 1967 – 15 novembre 1967 ← Francisco Pons Castella Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Paer de Lleida | |
1967 – 1976 ← Francisco Pons Castella – Miquel Montaña i Carrera → Nomenat per: governador civil de Lleida | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, farmacèutic |
Era fill del diputat carlí Casimir de Sangenís i Bertrand, afusellat sense formació de causa a Lleida poc després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va iniciar la guerra civil espanyola. Els fets el van sorprendre a Barcelona i va decidir fugir a Andorra i d'allà a Irun, on es va enrolar a la IV Brigada de Navarra i es va afiliar a FE de las JONS. Participà en l'ofensiva de Catalunya. En acabar la guerra es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona i el 1948 es va establir novament a Lleida. Fou nomenat diputat provincial, conseller provincial del Movimiento, el 1966 fou president de la Junta Provincial de Fomento Pecuario i de la Cámara Sindical Agraria. En 1967 fou nomenat Paer en cap de Lleida,[2] càrrec que va ocupar fins 1974, alhora que era nomenat procurador en Corts.[3] Quan deixà la paeria fou nomenat president de la Diputació de Lleida, càrrec que va ocupar fins a les eleccions municipals espanyoles de 1979.
En 1977 es va unir a Concòrdia Catalana de Joan Antoni Samaranch i Torelló, però ja no va ocupar cap càrrec públic. Tot i que no va renegar mai del franquisme,[4] acabà defensant el traspàs de les competències de les diputacions catalanes a la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas i Joan.[5] Va tenir una avinguda dedicada a Lleida fins que va canviar de nom en 2017.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.