Coneix al lingüista serbi Vuk Stefanović Karadžić a Viena, qui li escriu una carta de recomanació per a les autoritats sèrbies amb la finalitat de complaure els seus desitjos d'establir-se al que posteriorment anava a ser el Principat de Sèrbia. A l'hora que ja canviat el seu primer nom a l'equivalent a l'Església Ortodoxa Josif, i convertit a la fe ortodoxa.
Pančić treballa com a metge a zones rurals de Sèrbia, i documenta la seva flora durant les seves freqüents visites al Principat. Se sent atret per les cadenes muntanyenques Kopaonik, les que visita 16 vegades de 1851 al 1886.
Es va acreditar haver classificat moltes espècies noves; on el seu més significatiu descobriment va ser el "cedre serbi", al qual nomena Pinus omorika (omorika és l'apel·latiu serbi per al pi), més tard seria reclassificat com Picea omorika (Pančić) Purk. 1877.
Pančić va ser nomenat primer president de l'Acadèmia sèrbia de Ciències i Arts formada el 5 d'abril de 1887. A la seva sol·licitud s'obrirà el Jardí botànic "Jevremovac" de Belgrad.
Primer president de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències
1951: erecció d'un mausoleu a Josif Pančić a Kopaonik, per l'Acadèmia, la Universitat de Belgrad i la Unió Hikers.
Plantae serbicae rariores aut novae. A Prof. Roberto de Visiani et Prof. Josepho Pančić descriptae et iconibus illustratae. Decas I. – Typis J. Antonelli, Venetiis, 26 pp, Tab. I-VII. Amb Roberto De Visiani (ex Vol. X, Memor. Imp. Reg. Institut), 1862
Flora knez̆evine Srbije ili vaskularne biljke, koje i Srbije divlie rastu: Flora principatus Serbiae, 798 pàg. 1874
Flora Kneževine Srbije i Dodatak Flori Kneževine Srbije. Llibre 492 de Posebna izdanja i Volum 47 de (Odeljenje Prirodno-Matematičkih Nauka). Amb Jovan Belić. Edició reimpresa de Srpska akademija nauka i umetnosti, 1.095 pàg. 1874
Elenchus plantarum vascularium quas aestate a. 1873 in Crna Gora, x + 113 pàg. 1875
Flora o okolini Beogradskoj po analitičnoj sistemi. 2a edició de Drzhavnoj stampariji, 472 pàg. 1878
Elementa ad floram principatus Bulgariae, 71 pàg. 1883
Nova graca za flora knez︠h︡evine Bugarske. Editor Kralevsko-Srpska Drz︠h︡avna Sh︠t︡amparija, 43 pàg. 1886
Iz prirode: malji spisi (De la naturalesa: registres de Malji). Volum 13 de Srpska književna zadruga. Editor Štampano o Drž. štampariji Kraljevine Srbije, 182 pàg. 1893
Spomenica o svečanom skupu povodom 150-et godišnjic od rođenja Josifa Pančića. Llibre 382 de Posebna izdanja. Editor Milan F. Bartoš & Nauč. delo. 61 pàg. 1965
mihailo Maletić, josif Pančić. Josif Pančić: Kopaonik i njegovo podgorje. Libro 1 de Biblioteka Pioniri jugoslovenske nauke. Editor Izdavačko odeljenje Istorijskog arhiva, 168 pp. 1968
josif Pančić, mladen Josifović. Zbornik radova sa simpozijuma povodom 100. godišnjice prve jugoslovenske dendrologije Josifa Pančića. Libro 1 de Naučni skupovi. Editor Srpska akademija nauka i umetnosti. 236 pp. 1974
josif Pančić, budislav Tatič, božidar p.m. Ćurčić. Sabrana dela Josifa Pančića: Zoološki radovi. Libro 6. Editor Zavod za udžbenike i nastavna sredstva, 997 pp. 1998