From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Martínez i Écija (Llorca, 1901-Balaguer, 1992), anomenat «Martínez Paleta»,[1] o simplement «Paleta», fou un activista obrer de tendència anarcosindicalista, cenetista. Va ser alcalde de Badalona en dos petits períodes durant la Guerra Civil Espanyola, entre el febrer i l'agost del 1937 i entre el febrer i el maig del 1938.[2]
Fotografia de Josep Martínez a la plaça de Lesseps de Barcelona l'any 1972. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1901 Llorca (Regió de Múrcia) |
Mort | 1992 (90/91 anys) Balaguer (Noguera) |
Alcalde de Badalona | |
28 febrer 1938 – 12 maig 1938 ← Joan Manent i Pesas – Pere Cané i Barceló → | |
Alcalde de Badalona | |
4 març 1937 – 19 agost 1937 ← Vicenç Roura i Boix – Joan Manent i Pesas → | |
Regidor de l'Ajuntament de Badalona | |
Activitat | |
Ocupació | polític, sindicalista |
Membre de |
Obrer de la construcció, treballador de la brigada municipal de Badalona, i destacat dirigent anarquista. Va entrar com a regidor a l'Ajuntament de Badalona en representació de la CNT, el 19 d'octubre de 1936 i assumí el departament de Serveis Públics. El 4 de març de 1937 era elegit alcalde.[1][2]
Cal tenir en compte que durant la Guerra Civil l'Ajuntament va quedar pràcticament sense poder davant del Comitè revolucionari, tot i que sí que va haver-hi intents d'entesa entre ambdós per resoldre la situació d'indisciplina de la ciutat i els problemes econòmics i d'atur.[3] En el moment en què Martínez és elegit, la situació és tensa entre les organitzacions polítiques i sindicals antifeixistes, entre el bàndols de la CNT-FAI i el POUM contra el PSUC-UGT i ERC, que es militaritzen i tenen enfrontaments violents a Barcelona, en els coneguts com fets de maig del 1937.[4] En el cas de Badalona, Martínez va lluitar perquè la situació de la capital no es reproduís a la ciutat, i tret d'alguns episodis de tensió, va aconseguir que no es produís cap mena de conflicte armat.[5]
Malgrat aquest èxit, el seu mandat va ser curt a causa dels atacs dialèctics en la premsa local, i la general, entre la CNT-FAI i del PSUC-UGT, que comptarà amb atacs contra el POUM.[5] La situació va afectar la vida local, i l'agost d'aquell mateix anys Martínez dimiteix i és substituït per Joan Manent i Pesas.[2]
Tornà a ser elegit alcalde el 28 de febrer de 1938, quan Manent dimiteix davant de l'assalt popular a l'alcaldia i les cases dels dirigents cenetistes en protesta per la falta de proveïments,[5] però el 12 de maig de 1938 era mobilitzat per a marxar cap al front.[2] Durant aquest període arriben els primers refugiats des d'Aragó,[5] i es produeix el primer bombardeig sobre la ciutat el 13 de març, que es repetirien amb gran intensitat durant aquell any, especialment sobre els barris industrials.[6]
Quan acabà la guerra civil, Martínez s'exilià a França, on fou perseguit per la Gestapo. Més tard, tornà a Catalunya, i s'instal·là a Balaguer.[1]
Un carrer de Badalona, al barri de Montigalà, duu el seu nom, «Alcalde Martínez Écija».[7][1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.