![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Josep_Mart%25C3%25ADnez_Moll%25C3%25A0.jpg/640px-Josep_Mart%25C3%25ADnez_Moll%25C3%25A0.jpg&w=640&q=50)
Josep Martínez Mollà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Martínez Mollà (Xàtiva, 31 de març de 1939) és un artista faller.[1] que compta en la seua trajectòria amb Falles a la secció especial per a les comissions de Bailén-Xàtiva, Plaça del Pilar, Plaça de la Mercè, Na Jordana, Mercat Central, Exposició-Misser Mascó i Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal[2] entre altres. Al seu palmarés s'inclouen tres primers premis[3] en la màxima categoria de les Falles de València i en dos ocasions el Ninot indultat.[4]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 març 1939 ![]() Xàtiva (la Costera) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | artista faller |
En la seva producció destaquen els cadafals plantats a la Plaça l'Ajuntament de València, convertides en icones recordades en l'imaginari col·lectiu de la festa: Tirant lo Blanc (1990), En la terra de l'art (1991), Carme (1992), 50 Aniversari (1993), La Muntanya de la Cultura (1994) i Cultura 98 (1998).[5]
La seua obra es caracteritza en una primera època per un estil de Falla de caricatura exagerada i basta amb un argument basat en eixa quotidianitat de la societat i política del darrer franquisme i de la Transició, Després, va girar cap a un model de falla més acadèmica i apologètica; una mena de sorollisme en cartó pedra.[5] A nivell tècnic és considerat com l'introductor de la reproducció de figures en polièster a l'any 1976.[6]
Destacats artistes fallers com Julio Monterrubio, Manolo García, Francisco Mesado, Paco Giner i Iván Tortajada, entre altres, iniciaren la seua carrera a l'obrador de Josep Martínez Mollà.[7][5]