![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Josep_Lozano_%25282005%2529.jpg/640px-Josep_Lozano_%25282005%2529.jpg&w=640&q=50)
Josep Lozano i Lerma
escriptor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Lozano i Lerma és un escriptor valencià nascut a Alginet (Ribera Alta) el 24 de novembre de 1948.[1] És llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (Vincennes) i en Filologia Catalana a la Universitat de València.[2] Els seus poemes formen part d'antologies nord-americanes i del volum Carn fresca (1974).[3] Ha escrit entre altres Poemes home-terra (1971), Històries marginals, Ribera i El mut de la campana (2003).[4] En esta novel·la, «la València barroca del segle xvii serveix de marc per a una història impossible d'amor i passió entre un frare i una actriu de comèdies».[5]
![]() (2005) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1948 ![]() Alginet (la Ribera Alta) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptor ![]() |
Premis
|
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Manuel_Sanchis_Guarner_i_Josep_Lozano_i_Lerma_%28Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0%29%2C_2.jpg/640px-Manuel_Sanchis_Guarner_i_Josep_Lozano_i_Lerma_%28Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0%29%2C_2.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s_i_Josep_Lozano_i_Lerma.jpg/640px-Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s_i_Josep_Lozano_i_Lerma.jpg)
Per la seva relació personal amb Ismael Latorre Mendoza es va encarregar del discurs en el nomenament de fill predilecte del seu amic.[6] Articulista col·laborador en moltes publicacions, com les revistes literàries Aiguadolç i Caplletra.[7][8] Cofundador i membre del consell coordinador d'Aljannat des de l'any 2006.[9] Ha treballat com a tècnic lingüístic en la Generalitat valenciana.[10] Traductor en diverses publicacions al català.[4] Ha traduït del francés textos de Stendhal, Gautier, Gide, Julien Green, Mérimée i Flaubert.[11]
L'any 2011 va coordinar a Alginet l'Assemblea d'Història de la Ribera, la número XIV, amb Salvador Comes Hernández.[12] Va ser l'iniciador de la Festa Estellés, i és qui fa la crida cada any.[13][14] Normalment, la celebració de la festa consisteix a recitar poemes d'Estellés fent un sopar.[15] La festa se celebra al voltant del 4 de setembre, i s'inspira en el Burns Supper, una celebració escocesa en honor de Robert Burns.[16]