![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Josep_Dom%25C3%25A8nech_i_Estap%25C3%25A0.jpg/640px-Josep_Dom%25C3%25A8nech_i_Estap%25C3%25A0.jpg&w=640&q=50)
Josep Domènech i Estapà
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1858 ![]() Tarragona ![]() | ||||
Mort | 1917 ![]() Cabrera de Mar (Maresme) ![]() | ||||
Sepultura | cementiri de Cabrera de Mar ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | arquitecte, professor d'universitat ![]() | ||||
Ocupador | Universitat de Barcelona ![]() | ||||
Membre de | |||||
Moviment | Modernisme català ![]() | ||||
Obra | |||||
Obres destacables | |||||
Família | |||||
Fills | Josep Domènech i Mansana ![]() |
Obtingué el títol el 29 de gener de 1881.[1] Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).[2]
Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); la reforma de la casa Joan Baqué al Raval (1888, actualment desapareguda); el Palau Ramon Montaner (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); l'edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent dels Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).[3]
A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898.
Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.[4]
Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).