Josep Cabrinetty i Cladera
militar mallorquí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, Mallorca, 1822 - Alpens, 9 de juliol, 1873) fou un militar de l'exèrcit espanyol que destacà especialment en els enfrontaments contra la facció carlina durant les guerres civils del segle xix.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1822 Palma (Mallorca) |
Mort | 1873 (50/51 anys) Alpens (Lluçanès) |
Activitat | |
Ocupació | oficial, militar |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Carlina, Primera Guerra del Marroc i Tercera Guerra Carlina |
Fills | José Cabrinetty Guteras |
Inicià la carrera militar abans de complir els catorze anys. Lluità en els darrers combats de la Primera Guerra Carlina, primer al País Basc i després a les preses d'Aliaga (Terol), de Morella i de Berga. Inicialment estigué a les ordres del general O’Donnell i més tard a les d'Espartero, assolint el grau de sotstinent. Quan Espartero s'exilià l'acompanyà, amb dos dels seus germans.
El 1847 retornà de l'exili i reingresà a l'exèrcit, amb el grau de tinent. El 1859, ja capità, participà en molts combats a la guerra d'Àfrica, entre ells la batalla de Castillejos.
A l'inici de la Tercera Guerra Carlina, el 1872, era tinent coronel, però aviat fou ascendit a brigadier, operant inicialment al Penedès, després a les comarques de Girona i finalment ocupà el càrrec de comandant general de la província de Lleida. El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins.[1] Perseguí de manera implacable el cap carlí Francesc Savalls i Massot. El cap carlí derrotà els republicans el 9 de juliol del 1873 a la batalla d'Alpens.[2] Cabrinetty morí d'un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, cosa que portà a creure que potser havia estat assassinat pels seus propis homes.
La notícia de la derrota governamental a Alpens i de la mort del brigadier Cabrinetty donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona l'11 de juliol del 1873.