Josep Amargós i Samaranch
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849[1]- 28 de setembre de 1918[2]) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1849 Barcelona |
Mort | 1918 (68/69 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Obra | |
Projectes principals | Urbanització Poble Sec |
Fill de Josep Amargós i Llobet, paleta natural de Sant Climent de Llobregat i de Josefa Samaranch i Sala de Barcelona. Va realitzar els projectes d'urbanització del Poble Sec junt amb Narcís Arán i Josep Fontserè pels volts del 1870.[4] El 1894 va realitzar la primera urbanització parcial de la muntanya de Montjuïc,[5] totalment reformat al segle xx amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. També és autor d'un projecte no realitzat d'urbanització de la plaça d'Espanya (1915).
Va estar casat amb Eulàlia Torres Cabrer i va tenir tres fills.[6]
També va participar en el projecte de construcció d'una capella neogòtica a l'Església de Sant Climent de Llobregat el 1900, decorada amb pintures d'escenes de la vida de Crist i altres d'ornamentals.[7]