filòloga, escriptora, poeta From Wikipedia, the free encyclopedia
Josefina Vidal Morera (Tàrrega, 11 de març de 1932 - Barcelona, octubre 2023) fou una filòloga, escriptora i poeta targarina.[1][2][3][4][5]
Josefina Vidal al 1969, en un acte antifranquista | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 març 1932 Tàrrega (Urgell) |
Mort | octubre 2023 (91 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poetessa |
Filla de Pere Vidal Carulla i d’Isabel Morera Miró, Josefina Vidal va fer els estudis secundaris a Tàrrega, Cervera i a l’Institut de Lleida, i els va acabar l’any 1950 amb l'examen d’estat a la Universitat de Barcelona, on es diplomà en Llengua i Literatura Anglesa. Va viure i treballar a Anglaterra de 1954 a 1960. El 1960 es traslladà als Països Baixos, on visqué fins al 1977.[1][3][2]
El 1961 s’afilià al PSOE i al sindicat UGT, i promogué l’impuls d’aquestes associacions polítiques als Països Baixos, amb l’ajuda del partit socialista neerlandès i del sindicat Nederlands Uitgeversverbond (NUV) d’aquell país. Col·laborà activament amb els Sindicats holandesos ajudant la immigració xilena i espanyola que fugia del règim de Pinochet per instal·lar-se a Holanda. Casa seva fou punt de trobada i de refugi d'exiliats.[2][3][1]
Va col·laborar amb la secció espanyola de la BBC a Londres, va treballar al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep en el programa “Pulso Femenino”, compromesa amb la causa feminista. Impartí classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groningen. Treballà al Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amsterdam.[2][3][1]
Tornà a Espanya el 1977, ja en democràcia, i exercí com a cap de la Secretaria del ministre de Sanitat Ernest Lluch a Madrid. El 1980 tornà a Barcelona, on establí la seva residència.[2]
Durant els primers anys de la dècada de 1950 intervingué en recitals de poesia locals, organitzats a l'Ateneu de la seva ciutat, i participà en la vida cultural targarina. Formà part del grup de teatre Thespis.[2][1]
Ha publicat diversos llibres de poesia: Fuera de mí (1964), En el silenci del temps, obra que fou finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (2000); Dues veles blanques (2002), Trànsit (2002), Calaix Obert (2005), El mar inevitable (2006), A l'entorn del brocal (2009).[4][6]
Ha publicat en diversos mitjans, entre els quals Poesía de España (de Madrid), De Gids (d'Amsterdam), Social-Culturele Mededelingen (d'Amsterdam). També ha traduït al castellà obres del teatre anglès contemporani.[3][1]
La seva biografia constitueix el quart volum de la col·lecció publicada per l'Ajuntament de Tàrrega «On són les dones targarines?» -que presenta biografies femenines narrades en forma de conte infantil- escrit per Francesc Pla Falip i il·lustrat per l’artista Alba Torres Robinat.[7] Va morir l'octubre de 2023.[5]
Vidal es casà amb el professor, escriptor i polític Felip Lorda, amb qui va tenir dues filles i un fill, Isabel-Clara, Raimon i Dúnia.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.