Josefina Cardona i Bosch
poeta valenciana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josefina Cardona i Bosch (València, 1957 - València, 2 de febrer de 2022) fou una poeta valenciana.[1] Tot i la breu producció poètica, se la considerà una de les veus més destacades de la lírica femenina en català de finals del segle xx.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1957 ![]() València ![]() |
Mort | 2 febrer 2022 ![]() València ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, professora de català ![]() |
Va estudiar Història i Geografia a la Universitat de València, on es va llicenciar amb una menció en Art. Poc després va començar a exercir de docent com a professora de català en un institut públic.[2]
Cardona va irrompre en el panorama literari a finals de la dècada de 1970 amb el poemari Plouen pigues (1978), editat per Edicions 3 i 4 i prologat per Vicent Andrés i Estellés. L'obra va ser finalista als Premis Octubre.[1]
« | La soledat, el tacte de colzes, la furtiva companyia, la més alta il·lusió, la mort planen per damunt de tots els poemes, i donen un to esqueixat, crispat, amb permanent voluntat de càntic, rupestre. | » |
— Vicent Andrés i Estellés, Pròleg de Plouen Pigues (1978) |
El segon recull de versos, titulat Pessigolles de palmera (1981), editat per Llibres del Mall i prologat per Maria del Mar Bonet, va acabar de situar la jove autora com una de les figures literàries més prometedores d'aquella generació literària valenciana.[3]
El cantautor Carles Barranco, que va estar casat amb Cardona, va musicar el seu poema Miralls.[4]
Al llarg de la seua carrera va presentar, dirigir i treballar com a guionista en programes de TVE, TVV i Ràdio 9.[1] Va publicar articles d'opinió a El País i a Qué y Dónde, cartellera d'espectacles on signava la secció Entrevistas desde el Congo.[3] En el moment de la seua mort escrivia una columna setmanal al diari digital Valencia Plaza.[5]