José Benito Xoriguera
arquitecte espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
José Benito Xoriguera, o Churriguera (Madrid, 1665 - vers 1725), fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Benito de Churriguera Navarro 21 març 1665 Madrid |
Mort | 2 març 1725 (59 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, escultor |
Gènere | Estil xorigueresc |
Fills | Nicolás Churriguera |
Es va formar amb el seu pare, l'escultor Josep Simó Xoriguera i Elies, natural del Principat de Catalunya que es castellanitzà el cognom quan s'establí a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segòvia (1686-90), i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa. El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'església de San Esteban (1693), de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elaborà una part de la façana de l'església de San Cayetano, la de l'església de Santo Tomás, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztán (1709-13), projecte urbanístic molt ambiciós que segueix en part directrius de Palladio i Herrera.
El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent.