Enginyer militar nascut a Flandes al servei del rei d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1665 Anvers (Bèlgica) |
Mort | 19 gener 1744 (79 anys) Barcelona |
Capità general de Catalunya | |
7 novembre 1737 – 20 febrer 1738 ← Ignace-François de Glimes de Brabant – Ignace-François de Glimes de Brabant → | |
Comandant militar | |
Dades personals | |
Formació | Royal Military and Mathematics Academy of Brussels (en) |
Activitat | |
Ocupació | enginyer militar, militar, pioner, enginyer |
Ocupador | Espanya |
Carrera militar | |
Rang militar | Capità General |
Era fill de Corneli Verboom, enginyer major de les tropes espanyoles als Països Baixos Espanyols i deixeble de Sebastián Fernández de Medrano. En la Guerra dels Nou Anys es distingí als setges de Besançon i Dole (Jura).[1] Fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la Guerra de Successió Espanyola; va organitzar el cos dels enginyers militars de les Espanyes i estigué pres a la Barcelona austriacista el 1710 després de la batalla d'Almenar, on va poder estudiar els punts febles de la defensa de la ciutat fins que fou traslladat a Viena. El 1712 fou alliberat mentre s'iniciaven les negociacions prèvies al Tractat d'Utrecht. Planejà el setge de Barcelona i, un cop vençuda la ciutat, projectà la Ciutadella de Barcelona entre 1715 i 1718,[2] amb unes obres que van significar l'enderroc de 38 carrers i 1.016 habitatges.[3] Va dissenyar un projecte d'urbanització per allotjar als desnonats al sorral que hi havia fora de les muralles de la ciutat, a tocar del port, però aquest projecte no es va aprovar i no es va portar a terme. L'any 1753, per iniciativa del marquès de la Mina, es va portar a terme un projecte molt semblant, dissenyat per Juan Martín Cermeño, que va donar com a resultat l'actual barri de la Barceloneta. Tot apunta que es va seguir el projecte d'urbanització de van Verboom de 1719,[4] tot i que el nou barri no es va fer per allotjar els desnonats sinó per a reordenar un terreny fins aleshores ple de barraques.
Van Verboom també convertí la Seu Vella de Lleida en castell-caserna el 1717 i va rebre l'encàrrec de realitzar la fortificació del Castell d'Hostalric, un pont a Molins de Rei per facilitar les comunicacions entre Barcelona i el centre de la península. Va participar en el disseny del canal d'Urgell,[5] i fou un dels promotors de l'Acadèmia Militar de Barcelona que s'ubicà a la Ciutadella de Barcelona.[6]
Durant la Guerra de la Quàdruple Aliança partí amb l'esquadra enviada pel cardenal Giulio Alberoni a la conquesta de Sicília i dirigí el setge de Messina i en tornar de Sicília va posar setge a la Seu d'Urgell el 22 de gener de 1720; la vila es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[7]
Durant la guerra angloespanyola de 1727 va supervisar el setge de Gibraltar.
Fundador de l'Academia de Matemáticas de Barcelona pel fet que, com a ciutat ocupada, comptava amb nombrosos oficials destinats i realitzà un Plano del Puerto de Barcelona con sus fondos el 1721. Estigué al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco, a Madrid, que el 1727 inicià l'edifici de la Fábrica de Tabacos de Sevilla. En 1737-1738 fou capità general de Catalunya de forma interina.
Morí a Barcelona i fou enterrat a la capella de la Ciutadella de Barcelona, tot i que se'n desconeix el lloc exacte.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.