La jordisita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor d'Eduard Friedrich Alexander Jordis (1868-1917), químic de col·loides.
 Jordisita | |
|---|---|
| Fórmula química | MoS₂ |
| Epònim | Eduard F. A. Jordis (en)   |
| Localitat tipus | mina Himmelsfürst, Brand-Erbisdorf, Districte de Freiberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.10 |
| Dana | 2.12.11.1 |
| Heys | 3.8.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | amorf, amb una certa estructura de capes |
| Color | negre, gris blavós |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | mat, terrosa |
| Color de la ratlla | gris, gris blavós |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1909 |
| Símbol | Jds |
| Referències | [1] |
La jordisita és un sulfur de fórmula química MoS₂. Encara que generalment es pensa que és un mineral amorf, la jordisita presenta patrons de pols de difracció d'electrons. Té una estructura en capes, i la separació entre capes és aproximadament 6Å, com en la molibdenita, de la qual n'és el dimorf.[1][2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jordisita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaïta, melonita, merenskyita, moncheïta, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, molibdenita i tungstenita.
La jordisita apareix en filons i recobriments d'origen probablement hidrotermal de mitjana i baixa temperatura.[3]
La jordisita va ser descoberta l'any 1909 a la mina Himmelsfürst, a Brand-Erbisdorf, (Saxònia, Alemanya). També ha estat trobada en un altre indret de Saxònia i a Bavària; a Austràlia, Àustria, el Brasil, el Canadà, Eslovènia, els Estats Units, França, el Kazakhstan, Mèxic, el Marroc, Polònia, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, l'Uzbekistan, Xile i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: ilsemannita, molibdenita, uraninita, coffinita, cinabri, pirita, fluorita, apatita, estilbita, calcita, quars.[3]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
