Jordi I Ghisi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi I Ghisi (italià: Giorgio I Ghisi; mort el 15 de març del 1311) fou un senyor feudal llatí a la Grècia sota el domini franc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIII ![]() |
Mort | 1311 ![]() Almirós (Grècia) ![]() |
Senyor de Tinos | |
Senyor de Sérifos | |
Baró de Calandritsa | |
Senyor de Ceos | |
Senyor de Míkonos | |
Triarca de Negrepont | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
Família | |
Família | Ghisi ![]() |
Cònjuge | Alícia dalle Carceri (1299–) filla de Guiu de Dramelay ![]() |
Fills | Bartolomeu II Ghisi ( ![]() ![]() |
Pare | Bartolomeu I Ghisi ![]() |
Fill de Bartolomeu I Ghisi i la seva primera muller, una filla de Guiu II de Dramelay, era baró de Calandritsa, al Principat d'Acaia. El 1292 també fou nomenat castellà de Kalamata.[1] Aquell mateix any, després d'una sèrie d'incursions destructives a les possessions insulars gregues i llatines del mar Egeu, l'almirall aragonès Roger de Llúria, tirà les àncores del seu estol a Navarino. Tement que els aragonesos els arrabassessin terres a Acaia o renovessin les seves incursions, i davant l'absència del príncep Florenci d'Hainaut, que era a Itàlia, Jordi reuní dos-cents cavallers a Andrussa i atacà els aragonesos. En un enfrontament breu però sangonent, els aqueus foren derrotats i Jordi fou capturat, tot i que poc després seria rescatat per 8.000 perpres quan l'estol aragonès posà rumb a Clarença.[2][3]
El 1303, a la mort del seu pare, heretà la senyoria sobre les illes egees de Tinos i Míkonos, amb feus a Sèrifos i Ceos.[1][4] Així mateix, esdevingué triarca de Negrepont (Eubea) a través de la seva segona muller, Alícia dalle Carceri. Morí a la batalla del Cefís contra la Gran Companyia Catalana el 1311.[5]