Johann Heinrich Pestalozzi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Johann Heinrich Pestalozzi (Zúric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 12 gener 1746 Zúric | ||||
Mort | 17 febrer 1827 (81 anys) Brugg | ||||
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) | ||||
Sepultura | Birr | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Zúric | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Pedagogia | ||||
Ocupació | pedagog | ||||
Ocupador | Universitat de Zúric | ||||
Membre de | |||||
Professors | Johann Rudolf Tschiffeli | ||||
Alumnes | Allan Kardec, Friedrich Wilhelm August Fröbel, Louis-Vincent Tardent i Peter Kaiser (en) | ||||
Influències | |||||
Esport | gimnàstica | ||||
Obra | |||||
Localització dels arxius |
| ||||
Família | |||||
Cònjuge | Anna Pestalozzi-Schulthess | ||||
Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació de l'infant, és a dir, perquè l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.
Va ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.[1]