Joaquín Crespí de Valldaura Caro

Joaquín Crespí de Valldaura Cano, marquès de la Vega de Boecillo, (28 de març de 1901^[1] - 28 d'abril de 1937, Madrid) fou un militar espanyol, capità de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil fou comandant militar de Porreres, on participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Quarter de Cavalleria del Príncipe, dit de San Diego, a Alcalà de Henares cap el 1912

Joaquín Crespí de Valldaura Caro

Biografia
Naixement	28 març 1901
Mort	28 abril 1937 (36 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria
Rang militar	Capità
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Altres
Condemnat per	Sedició (Fets d'Alcalá, 1936)

Era fill del coronel de Cavalleria Joaquín Crespí de Valldaura Fortuny i de Beatriz Caro del Arroyo. Participà en concursos hípics internacionals. El 10 d'agost de 1932 fou un dels alçats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada.^[2] El setembre de 1932 fou deportat a Villa Cisneros, però l'1 de gener de 1933 aconseguí fugir-ne amb altres 28 deportats més i refugiar-se a Portugal.^[3] El 1933 el Tribunal Suprem no el pogué jutjar perquè no havia tornat.^[2] A finals de l'abril de 1934 s'entregà a Lisboa i fou conduït a Madrid per completar el judici.^[4] Fou absolt. El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.^[5]

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquests dos regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.^[6] Crespí de Valldaura fou nomenat el 23 de juliol cap instructor de les milícies de Falange Española de Porreres i comandant militar de la població, un municipi on es cometeren desenes d'afusellaments de persones. Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península destinat a la Bandera de la Falange de Castellà i morí al front de Madrid, a la Casa de Campo, l'abril de 1937.^[7]

Referències

1. «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
2. «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
3. Bullón de Mendoza, A. «Nobleza y milicia en la España contemporánea (1788-1939)». Aportes, 89, 2015, pàg. 59-79.
4. «Llegan de Lisboa los Sres. de Benito, Crespí de Valldaura y Laulet». ABC, 02-05-1934, pàg. 28.
5. «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
6. Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 13 setembre 2019].
7. Garí Salleras, B. La repressió a Mallorca en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939): memòria d'una eliminació planificada. Palma: UIB, 17 octubre 2017.