From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Balcells i Pinto (La Laguna, Tenerife, 21 de febrer de 1890 — Ginebra, Suïssa, 25 d'octubre de 1936) fou un llatinista, professor de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 febrer 1890 San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) |
Mort | 25 octubre 1936 (46 anys) Ginebra |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Llatinista |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de |
Joaquim Balcells nasqué a La Laguna, fill de pare català i de mare illenca, però als vuit anys es traslladà a Catalunya on es formà i desenvolupà la seva carrera; el 1910 es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Dos anys més tard, el 1912, obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre Gneu Nevi: Las fábulas pretextas de Cn. Nevio. Després fou professor de la Universitat de Barcelona fins que el 1921 n'esdevingué catedràtic. Participà en la creació de la Universitat Autònoma i fou secretari del seu Patronat. Fou també un dels col·laboradors principals de la col·lecció bilingüe, text original i traducció al català, de la Fundació Bernat Metge; de fet, el primer volum de la col·lecció (Lucreci, De la natura) és obra seva. La família de Balcells posseïa la casa pairal a Alforja i ell hi passà els estius. En aquest context, és important l'estada que hi feu Wilhelm Meyer-Lübke el 1920, acollit durant un període llarg per Balcells, i que contribuí a fer conèixer el català a l'estudiós suís, que pocs anys després, 1925, publicaria el seu estudi Das Katalanische, cabdal en el reconeixement de la llengua catalana entre els romanistes.[1] En esclatar la guerra civil, pocs dies després del seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres, Balcells hagué de fugir a Suïssa en saber-se amenaçat i hi morí pocs mesos després a causa d'una infecció.[2]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una vintena d'obres que van formar part de la biblioteca personal de Balcells,[3] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[4]
De l'obra de Balcells en destaca la seva labor com a traductor dels clàssics llatins; traduí Lucreci (1923, 1932) i Sant Agustí (1926), i edità Properci (1925) i Ausoni (1928) per a la Fundació Bernat Metge. I deixà inèdita una versió de les Bucòliques de Virgili. Destacà com a estudiós d'autors diversos, sobretot autors arcaics, Enni, Quint Curci Ruf, Calpurni Sícul, Gneu Nevi, Horaci, Virgili i Cató el Vell. Destacà també la seva labor com a docent i formador de tota una generació de prestigiosos llatinistes: Marià Bassols de Climent, que el succeí en la càtedra i en l'Acadèmia de Bones Lletres,[5] Marçal Olivar i Daydí, Joan Petit i Montserrat, Adela Maria Trepat i Massó, Eduard Valentí i Fiol, Ramon Sugranyes i de Franch, Josep Vergés i Fàbregas, etc.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.