Joan Salvat-Papasseit
poeta català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924)[1] va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu, optimista i vital, contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguda als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
Estàtua en honor a Joan Salvat-Papasseit ubicada al Moll de la Fusta de Barcelona, per Rob Krier | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 maig 1894 Barcelona |
Mort | 7 agost 1924 (30 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri de Montjuïc, tram 7è, avda. Sant Jordi, nínxol 563. |
Dades personals | |
Altres noms | Gorkiano |
Nacionalitat | Catalana |
Formació professional | Autodidacta sense estudis regulars |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, periodista |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Carme Eleuterio i Ferrer |
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle xx i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.