poeta, traductor i filòleg valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan-Elies Adell i Pitarch (Vinaròs, Baix Maestrat, 18 de febrer de 1968) és un poeta, traductor i filòleg valencià. Pertany al grup dels Imparables, antologats al volum Imparables (2004). El juny de 2018 fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que va ocupar fins a març de 2019.[1][2]
(2015) | |
Nom original | (ca) Joan-Elies Adell |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 febrer 1968 (56 anys) Vinaròs (Baix Maestrat) |
7è Director de la Institució de les Lletres Catalanes | |
12 juny 2018 – 19 març 2019 ← Laura Borràs i Castanyer – Oriol Ponsatí-Murlà → Nomenat per: Joaquim Torra i Pla, Laura Borràs i Castanyer | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Oberta de Catalunya |
Gènere | Poesia i assaig |
Doctor en filologia i llicenciat en comunicació audiovisual en la Universitat de València, ha estat professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca HERMENEIA de la Universitat de Barcelona, on és professor del Màster en Literatura en l'Era Digital. També ha estat professor visitant a la UNC Charlotte. Va ser el coordinador de l'oficina de l'Alguer de la Delegació del Govern de Catalunya a Itàlia fins a l'octubre 2017. Pel que fa a la seua obra literària, ha publicat diverses obres assagístiques al voltant de la música i la cultura digital.
A més, s'ha dedicat al conreu de la poesia, amb títols com La matèria del temps (1994), que va meréixer el premi Gabriel Ferrater de poesia, Oceà immòbil (1995) guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, A curt termini (1997), que va rebre el premi Ciutat d'Elx de poesia, Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) premi Alfons el Magnànim, La degradació natural dels objectes (2004), Jocs Florals de Barcelona, Pistes Falses (2006), 1r premi Màrius Sampere de poesia, Si no et tinc (2013), XV Premi Parc Taulí de Sabadell i Escandall (2014). Ha estat antologat als volums col·lectius Bengales en la fosca (1998), Dotze poetes valencians (2000), Vint-i-un poetes del segle XXI (2001), Imparables (2004) i Medio siglo de oro. Antología de la poesía contemporánea en catalán (2014). És el curador de l'antologia poètica La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013).[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.