escriptor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc.[1]
  | |
| Nom original | (fr) Jean Cassou |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 juliol 1897 Bilbao (Espanya) |
| Mort | 15 gener 1986 (88 anys) 5è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri parisenc de Thiais |
Prefect of Haute-Garonne (en)  | |
| 1943 – 1943 | |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Charlemagne Facultat d'Art de París |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, crític d'art, historiador de l'art, especialista en literatura, crític literari, traductor, militant de la resistència, escriptor, alt càrrec |
| Ocupador | Escola del Louvre Museu Nacional d'Art Modern |
| Membre de | |
| Nom de ploma | André Noir |
| Premis | |
Signatura  | |
 
 | |
Fill de pare francès i mare andalusa, es traslladà a França amb la seva família quan encara no havia complert un any. Allà, s'educà i va rebre ben aviat una àmplia formació humanística que va despertar la seva vocació literària i la seva sensibilitat artística, i també la seva dedicació a l'estudi de la literatura, la història i la cultura hispana. A França, durant tota la seva vida, va exercir un important paper en la divulgació de la literatura espanyola com a crític, assagista, traductor i historiador. A principis dels anys vint s'inicià també com a crític literari.[2][3]
Entre les seves publicacions, destaquen alguns assajos crítics tan rellevants com els titulats Cervantes (1928), Vie de Philippe II (1929) i Panorama de la littérature espagnole contemporaine (1929). Durant els anys vint, Jean Cassou també es donà a conèixer com a escriptor, gràcies a la publicació d'algunes novel·les com Éloge de la folie (1925) i La clef des songes (1928). La seva producció narrativa s'incrementà amb títols com Les massacres de Paris (1935), Li bel automne (1950), Le livre de Lazare (1955), Le temps d'aimer (1959) i Dernières pensées d'un amoureux (1962).[4] Finalment, d'entre les seves darreres novel·les, que es dirigiren cap al corrent psicoanalític que dominà bona part de la creació europea i americana durant el segle xx, destaca Li voisinage des cavernes (1971).[5] Publicà Encyclopédie du symbolisme (1979). També destacà com a crític d'art, amb obres com Le Gréco (1931), Picasso (1940, 1958) o Panorama des arts plastiques contemporains (1960).[1]
La seva casa de la parisenca rue du Figuier es convertí en un dels punts més animats de l'hispanisme francès d'entreguerres, amb la trobadas d'una enorme llista d'amics i intel·lectuals del moment, com Rafael Alberti, María Blanchard, Manuel Altolaguirre Bolín, Georges Braque, Manuel Azaña, Corpus Barga, Julio i Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Max Aub, María Teresa León, Pedro Salinas o Unamuno, escriptor aquest darrer a qui Cassou admirava profundament i la deportació del qual faria que les seves postures estètiques passessin a ser ètiques.[2][6]
Políticament, donaria suport a la Segona República espanyola i al Front Popular, primer, i es manifestaria després contra el Govern col·laboracionista francès de Vichy i l'ocupació nazi, i s'encarregà, més endavant, de coordinar les forces militars de la Resistència francesa al Llenguadoc.[1][2]
En el terreny professional, Cassou, va ser un escriptor primerenc que, com a crític, s'encarregà de la crònica de les lletres espanyoles durant deu anys a la prestigiosa revista Mercure de France, i que el 1918 va fundar la revista Les Lettres Parisiennes. Va exercir un important paper com a traductor al francès d'autors hispans, com Unamuno, Eugeni d'Ors i Blasco Ibáñez, Gómez de la Serna, Pérez de Ayala, Cervantes o Lope de Vega, i en art va escriure regularment sobre els seus contemporanis, especialment sobre els autors hispans de l'Escola de París.[2]
Havent ingressat a l'administració de Belles Arts el 1931, el 1945 fou nomenat Conservador cap de Musée National d'Art Moderne de París el 1945, càrrec que ocupà entre els anys 1946 i 1964.[1][7]
La biblioteca personal de Cassou forma part dels fons de la Biblioteca i Centre de Documentació del Museu Reina Sofia.[6]
L'11 de juliol de 1997, l'Ajuntament de Bilbao homenatjà a Jean Cassou en el centenari del seu naixement. L'escultura, abstracta en pedra i marbre, és obra de Bernat Vidal. L'obra és un paral que emergeix d'un bloc de marbre sense desbastar, i té la seva ubicació als jardins de Botica Vieja, a Deusto.[8]
Després de participar en la seva creació al costat d'altres intel·lectuals,[9][10] es va convertir en el primer president de l'Institut d'Estudis Occitans.[11][12]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
