Joan Carles Panyó i Figaró
Pintor i educador d'art català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) fou un pintor, decorador i director d'escoles.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1755 ![]() Mataró (Maresme) ![]() |
Mort | 1840 ![]() Olot (Garrotxa) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pintor, pedagog ![]() |
És considerat un dels millors exponents del neoclassicisme català. Fou un autor prolífic però amb una obra poc coneguda.[2]
Era un deixeble dels germans Francesc i Manuel Tramulles i Roig. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Treballà de daurador a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona.
El 1783 el bisbe Tomàs de Lorenzana va encarregar-lo amb la creació de l'Escola de Dibuix d'Olot,[3] i el 1790 amb la de Girona, la futura Escola Municipal de Belles Arts.[4] A Barcelona i a Reus, pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia. El 1802 es reincorporà a l'Escola de Dibuix d'Olot, on col·laborà amb l'escultor Ramon Amadeu.