From Wikipedia, the free encyclopedia
El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.[1]
Lema | Dare Mighty Things | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | JPL | ||||
Tipus | NASA facility (en) institut de recerca federal centre espacial | ||||
Història | |||||
Creació | 31 octubre 1936 | ||||
Activitat | |||||
Produeix | sonda espacial, observatori espacial, satèl·lit d'observació terrestre, Cassini-Huygens, Mars Reconnaissance Orbiter, Telescopi espacial Spitzer i JPL Small-Body Database | ||||
Membre de | DataCite | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Michael M. Watkins (en) (2016–2021) Larry James (2021–2022) Laurie Leshin (2022–) | ||||
Empleats | 5.000 | ||||
Entitat matriu | NASA Institut Tecnològic de Califòrnia | ||||
Filial | |||||
Format per | |||||
Lloc web | jpl.nasa.gov | ||||
El JPL és un centre de recerca i desenvolupament finançat federalment, administrat i operat per Caltech sota contracte amb la NASA. Alguns dels projectes del JPL inclouen la missió Galileo a Júpiter i els rovers de Mart, incloent-hi el Pathfinder el 1997 i la missió Mars Exploration Rovers el 2003. JPL ha enviat missions no tripulades a cada planeta del sistema solar. Addicionalment, JPL també ha dut a terme missions extenses de cartografia a la Terra, i administra la Xarxa de l'Espai Profund, amb instal·lacions al desert de Mojave (Califòrnia), a Espanya, prop de Madrid, i a Austràlia, a prop de Canberra.[2]
Els començaments del JPL es remunten a la dècada del 1930,[3] quan el professor Theodore von Kármán de Caltech va començar a dur a terme experiments de propulsió de coets al Laboratori Aeronàutic Guggenheim (GALCIT) a Arroyo Seco, al lloc on finalment s'ubicaria el JPL.[4][5] JPL va ser cofundat el 1944 amb els científics de coets Tsien Hsue-shen i Jack Parsons, el que ha portat que algunes persones es refereixin al mateix en forma afectuosa com el «Jack Parsons Lab».[6] Els estudiants graduats de Caltech Frank Malina, Qian Xuesen, Weld Arnold[7] i Apollo M. O. Smith, juntament amb Jack Parsons i Edward S. Forman, van provar un petit motor alimentat amb alcohol per recopilar dades per a la tesi de postgrau de Malina. El director de la tesi de Malina era l'enginyer/aerodinamista Theodore von Kármán, qui finalment va aconseguir el suport financer de l'Exèrcit dels Estats Units per a aquest "Projecte Coet GALCIT" el 1939. En 1941, Malina, Parsons, Forman, Martin Summerfield i el pilot Homer Bushey van demostrar a l'Exèrcit els primers coets d'enlairament assistit per raig (JATO). En 1943, von Kármán, Malina, Parsons i Forman van crear l'Aerojet Corporation per fabricar els coets JATO. El projecte va adoptar el nom de Jet Propulsion Laboratory al novembre de 1943, convertint-se formalment en una instal·lació de l'Exèrcit operada sota contracte per la universitat.[8][9][10][11] Malgrat el seu nom, JPL sempre s'ha centrat en el desenvolupament i la construcció de motors de coet, no turboreactors o altres tipus de motors de reacció; els coets eren sovint anomenats «raigs» o «ramjets» abans de mitjans dels anys 1940. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit dels Estats Units va demanar a les Forces d'Aire JPL per analitzar els coets V2 que van ser desenvolupats per l'Alemanya nazi, així com treballar en altres projectes per a l'esforç de guerra.[12] El 1944, Parsons va ser expulsat a causa dels seus "mètodes de treball poc ortodoxos i insegurs" després d'una de diverses investigacions de l'FBI sobre la seva relació amb l'ocultisme, les drogues i la promiscuïtat sexual.[13][14]
Durant els anys de JPL al servei de l'Exèrcit, el Laboratori ha desenvolupat dos sistemes d'armes que van ser implementades, MGM-5 Corporal i MGM-29 Sergeant, míssils balístics d'abast intermedi. Aquests míssils van ser els primers míssils balístics estatunidencs desenvolupats en el JPL.[15][16] També va desenvolupar una sèrie d'altres prototips de sistemes d'armes, tals com el sistema de míssils antiaeris «Loki», i el precursor del coet sonda Aerobee. En diverses ocasions, va dur a terme proves de coets al White Sands Proving Ground, Edwards Air Force Base, i Goldstone, Califòrnia. Un mòdul d'aterratge lunar també es va desenvolupar en 1938-39 i va influir en el disseny del mòdul lunar Apollo en la dècada del 1960.[11]
En 1954, el JPL es va associar amb els enginyers de Wernher von Braun a l'Army Ballistic Missile Agency de Redstone Arsenal a Huntsville, Alabama, per proposar la posada en òrbita d'un satèl·lit durant l'Any Geofísic Internacional. L'equip va perdre aquesta proposta davant del Projecte Vanguard, i en el seu lloc es va embarcar en un projecte classificat per demostrar la tecnologia de reentrada ablativa utilitzant un coet Júpiter-C. Van realitzar tres vols suborbitals amb èxit en 1956 i 1957. Utilitzant un Juno I de recanvi (un Júpiter-C modificat amb una quarta etapa), les dues organitzacions van llançar llavors el primer satèl·lit dels Estats Units, l'Explorer 1, el 31 de gener de 1958.[9][10]
El JPL va ser transferit a la NASA el desembre de 1958,[17] convertint-se al principal centre de naus espacials planetàries de l'agència. Els enginyers del JPL van dissenyar i van operar les missions Ranger i Surveyor a la Lluna que van preparar el camí per al Apollo. El JPL també va liderar els viatges d'exploració interplanetària amb les missions Mariner a Venus, Mart i Mercuri.[9] El 1998, el JPL va crear l'Oficina del Programa d'Objectes Propers a la Terra per a la NASA.[18] A partir del 2013, ha trobat el 95% dels asteroides d'un quilòmetre o més de diàmetre que creuen l'òrbita de la Terra.[19]
El JPL va ser el primer a emprar dones matemàtiques. A les dècades de 1940 i 1950, utilitzant calculadores mecàniques, les dones d'un grup de càlcul exclusivament femení feien càlculs de trajectòries.[20][21] En 1961, el JPL va contractar a Dana Ulery com a primera dona enginyera per treballar juntament amb els enginyers masculins com a part dels equips de seguiment de les missions Ranger i Mariner.[22]
El JPL ha estat reconegut en quatre ocasions per la Space Foundation: amb el premi Douglas S. Morrow Public Outreach Award, que s'atorga anualment a una persona o organització que hagi fet contribucions significatives a la conscienciació pública dels programes espacials , el 1998; i amb el John L. "Jack" Swigert, Jr., Premi a l'Exploració Espacial en tres ocasions: el 2009 (com a part de l'equip Phoenix Mars Lander de la NASA),[23] 2006 i 2005.
Quan es va fundar, l'emplaçament del JPL estava immediatament a l'oest d'una plana d'inundació rocosa–la llera del Arroyo Seco- per sobre de la presa de Devil's Gate al corredor nord-oest de la ciutat de Pasadena al Sud de Califòrnia, prop de Los Angeles. Si bé els primers edificis es van construir en terrenys comprats a la ciutat de Pasadena,[24] els edificis posteriors es van construir en terrenys veïns no incorporats que posteriorment van passar a formar part de La Cañada Flintridge. A l'actualitat, la major part de les 68 ha de propietat de la NASA propietat del Govern Federal dels Estats Units que conformen el campus del JPL es troba a La Cañada Flintridge.[25][26] Tot i això, el JPL segueix utilitzant l'adreça de Pasadena (4800 Oak Grove Drive, Pasadena, CA 91109) com la seva adreça postal oficial.[27] Hi ha hagut una rivalitat ocasional entre les dues ciutats sobre la qüestió de quina ha de ser esmentada als mitjans de comunicació com la seu del laboratori.[26][28][29][30]
Hi ha aproximadament 6.000 empleats de Caltech a temps complet, i normalment uns quants milers de contractistes addicionals treballant en un dia qualsevol. La NASA també té una oficina resident a les instal·lacions amb personal dels gestors federals que supervisen les activitats del JPL i treballen per a la NASA. També hi ha alguns estudiants de l'escola de postgrau de Caltech, estudiants universitaris de pràctiques i estudiants cooperatius.
El JPL és un centre de recerca i desenvolupament finançat amb fons federals dels Estats Units (FFRDC) gestionat i operat per Caltech en virtut d'un contracte de la NASA. L'any fiscal 2012, el pressupost del laboratori va ser lleugerament inferior a 1.500 milions de dòlars, i la majoria es va destinar al desenvolupament de la ciència i la tecnologia de la Terra.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.