From Wikipedia, the free encyclopedia
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès. Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catòlic i de Carles I.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1512 (Gregorià)  Saragossa (Espanya) | ||
| Mort | 3 novembre 1580 (67 anys) Saragossa (Espanya) | ||
| Cronista Major d'Aragó | |||
| 31 maig 1548 – 3 novembre 1580 ← cap valor – Jerónimo de Blancas y Tomás → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat d'Alcalà | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | medievalista, escriptor, historiador | ||
| Professors | Hernán Núñez de Toledo | ||
| Família | |||
| Pare | Miguel Zurita | ||
Estudià retòrica, llatí i grec a Alcalá de Henares amb el conegut hel·lenista Hernán Núñez de Toledo. A més, va aprendre diverses llengües modernes, com el francès, l'italià, el portuguès i el català.
El 1530, gràcies a la influència del seu pare, ocupà el merinat de les ciutats de Barbastre i Almudévar i continu de la Casa Reial i, poc després, la batllia d'Osca.
El 1537 va ser nomenat assistent-secretari de la Inquisició al servei del cardenal Juan Tavera, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i membre del Consell d'Estat d'Espanya. L'exercici d'aquest càrrec l'obligà a viatjar als Països Baixos, Sicília, Nàpols i Roma, circumstància que aprofità per recollir materials per a l'elaboració de les seves obres.
Fou el primer cronista oficial del regne d'Aragó, nomenat per les seves corts el 1548.
El 1566 Felip II el feu secretari del seu Consell i Cambra, i delegà en ell tots els assumptes importants que requerien la seva firma.
Zurita va obtenir una sinecura a Saragossa, i renuncià als seus càrrecs anteriors el 21 de gener de 1571 per dedicar-se exclusivament a la redacció de la seva obra més important, els Anales de la Corona de Aragón, que ja portava trenta anys preparant i el primer volum dels quals va aparèixer el 1562. Morí a Saragossa el 3 de novembre de 1580, poc després d'haver aparegut el darrer dels volums dels Anales, el 22 d'abril d'aquell mateix any.
L'estreta vinculació a la corona afavorí les seves possibilitats de mobilitat i d'accés a riques biblioteques i, sobretot, a les fonts arxivístiques oficials, que utilitzà intensament i sovint de forma literal. Tot i la lògica lleialtat a la monarquia, la seva obra destaca per l'extrema i rigorosa fidelitat a les dades documentals que obtingué, fruit d'una postura metodològica, típica del seu temps, crítica amb la historiografia precedent. Una part de la seva biblioteca privada es conserva a El Escorial.
També va escriure altres comentaris crítics a treballs d'altres historiadors (com Hernando del Pulgar), genealogies, cartes a nombrosos erudits del seu temps, etc.
PDFAltres treballs sobre les fonts de Zurita d'Ángel Canellas López.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
