Jean Tricart

Jean Tricart (Montmorency, 1920 - Estrasburg, 2003) va ser un geomorfòleg francès. Va ser assistent d'André Cholley, el seu director de tesi doctoral a La Sorbona, abans d'ensenyar a la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg, on va fundar el Centre de Geografia Aplicada el 1956.^[1] Durant els anys 70 va ser un dels especialistes més influents dins de la renovació de la geografia física francesa. Va publicar treballs importants sobre l'estudi dels riscs naturals, sobretot els terratrèmols i de les aplicacions pràctiques d'aquests coneixements.^[2] Destaca entre molts altres, el seu estudi que va contribuir a restaurar la vall del Guil als Alps francesos després de les inundacions del 1957.^[3]

Jean Tricart

Biografia
Naixement	16 setembre 1920 Montmorency (França)
Mort	4 maig 2003 (82 anys) Estrasburg (França)
Residència	França
Formació	La Sorbona
Tesi acadèmica	La partie orientale du Bassin de Paris : étude morphologique (fr)  (1949 )
Director de tesi	André Cholley
Activitat
Camp de treball	Geologia i geomorfologia
Ocupació	Geomorfologia
Organització	La Sorbona, Strasbourg I
Obra
Estudiant doctoral	Pierre Michel (en) i Monique Mainguet
Premis
Busk Medal (en)

Es recorda la conferència que va fer el 1973 a la Societat Catalana de Geografia (SCG), convidat per Lluís Solé i Sibarís (1908-1985) en un esforç de modernitzar la SCG després dels anys d'estroncament científic durant la dictadura franquista.^[4]

Va fundar i dirigir la Revue de géomorphologie dynamique.^[5]

Publicacions

• Introduction à la géomorphologie climatique. Traité de géomorphologie, tome I, coeditat amb André Cailleux,
• Principes et méthodes de la géomorphologie, Masson, 1965
• Le modelé des régions périglaciaires. Traité de géomorphologie, tom II, coediat amb André Cailleux^[6]
• Le modelé des régions sèches. Traité de géomorphologie, tom IV, coediat amb André Cailleux
• La terre, planète vivante, 1972^[7]
• Le modelé des régions chaudes. Forêts et savanes. Traité de géomorphologie, tom V, coediat amb André Cailleux
• Précis de géomorphologie. Tom 2 : géomorphologie dynamique générale
• Géomorphologie applicable, 1978
• Précis de géomorphologie. Tom 3 : géomorphologie climatique, 1981

Referències

1. «Jean Tricart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Ribas Palom, Anna «El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie (1891-1991)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 22, 1993, pàg. 31-45.
3. Ribas Palom, 1993, p. 37.
4. «De la paràlisi instituciona a la normalització (1970-1992)». A: L'esguard de la Societat Catalana de Geografia (1935-2020). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2021-10-25, p. 137. ISBN 978-84-9965-614-4.
5. Beaujeu-Garnier, Jacqueline «Revue de géomorphologie dynamique». L'Information Géographique, 14, 3, 1950, pàg. 122.
6. Façon, Roger «J. Tricart et A. Cailleux. Traité de géomorphologie, t. II. Le modelé des régions périglaciaires» (recensió) (en francès). Norois, 58, 1, 1968, pàg. 296–296.
7. Nicod, Jean «J. Tricart, La Terre, planète vivante» (recensió). Méditerranée, 20, 1, 1975, pàg. 93.

Enllaços externs

• «Jean Tricart». Directori. Societat Catalana de Geografia, 24-01-2011. [Consulta: 4 novembre 2023].