escriptor i dibuixant francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean Bruller (París, 26 de febrer de 1902 - 10 de juny de 1991) va ser un il·lustrador i escriptor francès. Va adoptar el pseudònim literari de Vercors el 1941 durant la Resistència francesa. Posteriorment, va mantenir el seu cognom per la seva feina com a artista i el seu pseudònim com a nom d'escriptor. La seva obra més famosa és Le Silence de la mer, publicada clandestinament l'any 1942.
Nom original | (fr) Jean Marcel Adolphe Bruller |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 febrer 1902 15è districte de París (França) |
Mort | 10 juny 1991 (89 anys) 1r districte de París (França) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Formació | École alsacienne Escola Superior d'Enginyers en Electrònica i Electrotècnica de París École Spéciale Militaire de Saint-Cyr |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, gravador, membre de la Resistència Francesa, dramaturg, il·lustrador, artista gràfic |
Ocupador | Les Éditions de Minuit, fundador (1942–1949) |
Nom de ploma | Vercors Joë Mab |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Descrit per la font | Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Веркор) Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 11 (en) , (p.411) |
Jean Bruller era fill de mare francesa (Ernestine Bourbon, professora) i de pare jueu-hongarès (Louis Bruller).[1][2] La història del seu pare va inspirar el conte La Marche à l'étoile, publicat durant l'ocupació nazi. Louis Bruller va tornar a París el 1880 atret per la idea de França com a lloc de llibertat i de les arts. Allà va posar en marxa una llibreria d'autors com Honoré de Balzac, Victor Hugo, Eugène Sue, Paul Féval o Jean de La Hire. Anys més tard, va vendre la llibreria i va invertir en el sector immobiliari al 14è districte de París.[3]
Jean Bruller va completar els seus estudis primaris i secundaris a l'École alsacienne de París. Després va ingressar a l'École Breguet per a formar-se com a enginyer graduant-se l'any 1923.
A partir de 1921, esdevingué dibuixant i il·lustrador seguint la tradició de Gus Bofa. Va publicar els seus primers dibuixos a la revista Sans-Gêne gràcies a Maxime Ferenczi, amic del seu pare. Va escriure les seves primeres columnes «Les Propos de Sam Howard» en el setmanari Paris-Flirt entre 1923 i 1924 sota la influència dels Contes profitable d'Anatole France. Va signar els seus dibuixos amb el seu pseudònim de Joë Mab. L'any 1923 va participar al Salon des humoristes i, el juny del mateix any, va crear la seva pròpia revista d'humor que va titular L'Ingénu, en homenatge a Voltaire. El 1924 va seguir la seva formació militar a l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr. En acabat, va fer sis mesos de servei militar a Tunis, fins a la primavera de 1925. De tornada a París, Buller va treballar a l'editorial Fernand Nathan i va il·lustrar l'àlbum Frisemouche fait de l'auto, on es descriuen les aventures de la citroënnette, un model d'automòbil reduït creat per André Citroën per a seduir els pares a través dels seus fills.
Va produir el seu primer àlbum de dibuixos i textos l'any 1926: 21 recettes pratiques de mort violente.[4] El 1930, va il·lustrar l'àlbum infantil Patapoufs et Filifers, una faula d'André Maurois sobre les malifetes de la segregació social. El 1931 es va casar amb Jeanne Barrusseaud i la parella que es va separar el 1948.
Pacifista fins al 1938, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial a Morç, prop de Rumans, al peu del massís del Vercors. Després es va unir a la Resistència encoratjat per Pierre de Lescure. Bruller va adoptar llavors el pseudònim de Vercors, nom de l'esmentada serra segons un procés utilitzat per molts resistents. A la tardor de 1941, amb Pierre de Lescure va fundar Les Éditions de minuit, una editorial clandestina on i hi va publicar el conte Le Silence de la mer. Bruller és el dissenyador del logotip amb l'estrella de Les Éditions de minuit que s'utilitza des de 1945. També va participar al Comité national des écrivains i al Mouvement de la paix. Va escriure les seves memòries a La Bataille du silence.
En protesta contra la tortura practicada a la guerra d'Algèria, el 1957 Vercors va retornar la seva Legió d'Honor al President de la República Francesa, René Coty.[5] El 1960, va ser, amb Jean-Paul Sartre, un dels signants del Manifest de 121 escriptors i artistes que van declarar «el dret a la insubordinació a la guerra d'Algèria». Va ser membre de la redacció del diari clandestí Vérité-Liberté[6] que va publicar-ne el manifest.[7]
Vercors va dedicar Le Silence de la mer a «la memòria de Saint-Pol-Roux, poeta assassinat».[8][9][10] També és conegut per una novel·la filosòfica, Les Animaux dénaturés, de la qual es va extreure l'obra Zoo ou l'assassin philanthrope. Després de morir, la seva segona esposa, Rita Barisse (1917-2001), va traduir algunes de les seves obres a l'anglès. L'arxiu de l'escriptor està dipositat a la Biblioteca Literària Jacques-Doucet de París.
Una placa en memòria del Vercors i Les Éditions de minuit va ser col·locada l'any 1992 al Pont des Arts, a París, en memòria dels exemplars clandestins que s'intercanviaven en aquest pont sota l'ocupació nazi. L'any 2018, l'artista estatunidenc Lutz Bacher va presentar The silence of the sea, en referència al conte de Vercors, per a la inauguració de Lafayette Anticipations, una galeria d'art a París dissenyada per Rem Koolhaas.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.