![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Jean-Baptiste_Weckerlin_par_Truchelut.png/640px-Jean-Baptiste_Weckerlin_par_Truchelut.png&w=640&q=50)
Jean-Baptiste Weckerlin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin o Wekerlin (Guebwiller, 9 de novembre de 1821 - Trottsberg, 20 de maig de 1910) fou un compositor alsacià.
![]() Retrat fotogràfic de Weckerlin per Jean-Nicolas Truchelut. ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin 9 novembre 1821 ![]() Guebwiller (França) ![]() | ||||||||
Mort | 20 maig 1910 ![]() Guebwiller (França) ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Formació | Conservatoire de Paris ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | Compositor, musicòleg | ||||||||
Gènere | Música clàssica ![]() | ||||||||
Estil | Romanticisme | ||||||||
Professors | Antoine Ponchard, Jacques Fromental Halévy i Antoine Elwart ![]() | ||||||||
Nom de ploma | Marc Giroflée ![]() | ||||||||
Premis
| |||||||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Recordat sobretot per la seva tasca com a bibliotecari del Conservatori de París -on va desenvolupar una històrica tasca de recopilació de fons documentals- i com col·leccionista i harmonitzador de peces vocals franceses dels segles XII a XVIII. Va aportar més de 20 títols (algun creat a les Teuleries davant Napoleó III), mentre va ser menys afortunat en els teatres públics, en els que en diverses ocasions van ser assajades les seves obres sense arribar a estrenar-se.[1]
Acabats els seus estudis generals a Estrasburg, es traslladà a París quan contava 22 anys, i havent determinat consagrar-se a l'art musical, pel que sentia un gran vocació, ingressà en el conservatori de París, on tingué per mestres a Antoine Elwart i Jacques Fromental Halévy.
Especialista en música d'altres èpoques, i mercès a l'habilitat dels seus arranjaments i harmonitzacions es divulgaren obres de Rameau, Lully i altres compositors. També demostrà molta afició a l'estudi dels cants populars, el que li'n donà marge per la publicació d'obres interessants. El 1876 fou nomenat bibliotecari del Conservatori i l'any següent bibliotecari-arxiver de la Societat de Compositors.