Jaume Mestres i Fossas
arquitecte català (1892-1981) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1981) fou arquitecte català i dirigent esportiu.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1892 Barcelona |
Mort | 1981 (88/89 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Va ser titulat el 1917 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Fortament atret per l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1925, les seves obres intentaren reflectir aquest nou llenguatge racionalista, però sense arribar al purisme d'aquest. Influenciat als seus inicis per l'art déco (piscina coberta del Club Natació Barcelona, la primera d'Espanya d'aquestes característiques1929; el Pavelló dels Artistes Reunits per a l'Exposició Internacional de Barcelona, 1929; el Pavelló de les Indústries Catalanes per a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, 1929), als anys 1930 s'associà al GATCPAC, encara que no participà activament en el programa impulsat per aquell grup i s'adscrigué al racionalisme: l'Editorial Seix Barral, 1930; la Mútua Escolar Blanquerna, 1930-1933; cases de la plaça Molina, 1933-1934). Durant 1936-1937 fou secretari del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya. La seva passió per l'esport, la va traslladar a la seva professió i algunes obres d'arquitectura esportiva que van portar el seu segell van ser l'Estadi Català (1921), erigit a la pedrera de la Foixarda de Montjuïc i amb capacitat per a 35.000 espectadors, que havia de ser el centre neuràlgic dels frustrats Jocs Olímpics de 1924; l'autòdrom de Terramar de Sitges (1923), un imponent circuit oval peraltat de dos quilòmetres de llargada i la piscina coberta del CN Barcelona, ja esmentada. També col·laborà en diverses revistes tècniques especialitzades.[2] Fou membre de la Lliga Regionalista i, després, d'Acció Catalana.
- Edifici Sans, a la plaça Molina
Institut Menéndez Pelayo a Barcelona