John Peabody Harrington
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
John Peabody Harrington (Waltham,[1] 1884–1961) fou un lingüista i etnòleg estatunidenc especialitzat en amerindis de Califòrnia. Harrington es caracteritza per l'enorme volum de la seva producció documental, la majoria de la qual ha romàs inèdita: l'espai en els prestatges al National Anthropological Archives dedicat al seu treball s'estén per 213 metres.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 abril 1884 Waltham (Massachusetts) | ||
| Mort | 21 octubre 1961 (77 anys) Santa Barbara (Califòrnia) | ||
| Nacionalitat | Estatunidenca | ||
| Formació | Universitat Stanford | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Llengües ameríndies | ||
| Ocupació | professor i lingüista | ||
| Ocupador | Institució Smithsonian | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Carobeth Laird | ||
Nascut a Harrington es traslladà a Califòrnia quan era un nen. De 1902 a 1905 Harrington estudià antropologia i llengües clàssiques a la Universitat Stanford. Mentre assistia a classes especialitzades en la Universitat de Califòrnia, Berkeley, es va trobar amb l'antropòleg Alfred L. Kroeber. Harrington es va interessar intensament en les llengües ameríndies i l'etnografia.
En comptes de completar el seu doctorat a les universitats de Leipzig i Berlín va treballar com a professor de llengua en un institut de secundària. Durant tres anys va dedicar el seu temps lliure a un examen intens dels pocs supervivents chumash.
El seu exhaustiu treball va cridara l'atenció del Smithsonian Institution i del Bureau of American Ethnology. Harrington va esdevenir un etnòleg de camp permanent per al Bureau des de 1915. Va ser tenir aquesta posició durant 40 anys, recollint i compilació massivs de dades en brut sobre els pobles indígenes, inclosos els chumash, mutsun, rumsen, chochenyo, kiowa, chimariko, yokuts, gabrielino, salinan, yuma i mohaves. Harrington també va estendre el seu treball a la cultura tradicional, particularment la mitologia i la geografia. Les seves col·leccions de camp incloïen informació de topònims i milers de fotografies. Les col·leccions massives estaven desorganitzats a l'extrem, i contenien no només manuscrits lingüístics i enregistraments, sinó objectes i realia de totes les tendències; un arxiver va descriure anys més tard com obrir cada caixa del seu llegat va ser "una aventura en si mateixa".[3]
Harrington és pràcticament l'únic enregistrador d'alguns idiomes, com obispeño (nord), chumash, kitanemuk i serrano. Va reunir més d'1 milió de pàgines d'anotacions fonètiques sobre les llengües parlades per les tribus d'Alaska a Amèrica del Sud. Quan va estar disponible la tecnologia va complementar el seu informe escrit amb els enregistraments d'àudio, la majoria recentment digitalitzats[4] primer usant cilindres de cera i després discs d'alumini.[5] Hom li acredita la recopilació d'algunes de les primeres gravacions de llengües natives, rituals i cançons i el perfeccionament de la fonètica de diversos idiomes.[6]
L'atenció de Harrington pel detall tant lingüístic com cultural és ben il·lustrat a "Tobacco among the Karuk Indians of California," una de les poques obres publicades oficialment.[7]
Harrington era casat amb Carobeth Laird (nascuda Tucker) el 1916-1923. Van tenir una filla, Awona Harrington.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
_and_Chief_Wiishi_of_Mission_Indians,_California.jpg?lang=ca)
