Ivermectina
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La ivermectina és un medicament efectiu contra molts tipus de paràsits,[1] obtingut a partir de la fermentació industrial del bacteri Streptomyces avermitilis.[2] Es fa servir per tractar la pediculosi del cap,[3] la sarna,[4] la miasi,[5] l'oncocercosi,[6] l'estrongiloïdosi[1] i la filariosi limfàtica,[7] entre altres malalties d'etiologia parasitària.[8] Es pot aplicar a la pell o ser administrada per via oral.[3] La ivermectina està indicada en casos de parasitosi oftàlmica,[9] però s'ha de evitar el contacte dels ulls amb aquesta substància.[3] És emprada tòpicament pel maneig d'alguns subtipus de rosàcia[10] i altres dermatosis facials inflamatòries.[11]
Malaltia objecte | ascariosi, elefantíasi, tricuriosi, oncocercosi, mansonel·losi, estrongiloïdosi, filariosi, sarna, pediculosi, rosàcia i oncocercosi |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Codi ATC | P02CF01 i D11AX22 |
Massa molecular | 1.736,2 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 70288-86-7 |
PubChem (SID) | 9812710 |
IUPHAR/BPS | 2373 |
DrugBank | DB00602 |
ChemSpider | 7988461 |
UNII | 8883YP2R6D |
KEGG | D00804 |
ChEBI | 6078 |
ChEMBL | CHEMBL1200633 |
AEPQ | 100.067.738 |
S'han realitzat múltiples estudis preclínics in vivo i in vitro que indiquen la potencial eficàcia de la ivermectina davant diverses formes de càncer, incloent neoplàsies malignes sòlides i hematològiques. Pel que fa al càncer de mama, el fàrmac ha demostrat la seva capacitat per inhibir la proliferació cel·lular, induir l'apoptosi i l'autofàgia[12] i revertir la resistència al tamoxifè[13] en les línies cel·lulars MDA-MB-435, MDA-MB-231, MDA-MB-468, MDA-MB-361, MCF-7, HS578T i SKBR3. Efectes similars s'han observat en cèl·lules de càncer de pròstata, d'ovari, de còlon, de pàncrees o de melanoma. Experimentalment, la ivermectina limita l'angiogènesi en el glioblastoma i aconsegueix detenir el seu creixement. Aquest conjunt de resultats suggereix que el compost podria ser un agent anticancerígen vàlid a dosis factibles.[14]
També té ús en veterinària.[15]
Els efectes secundaris comuns inclouen ull vermell, xerosi cutània (pell seca) i eritema.[3] Ocasionalment, sobretot en individus amb infeccions per filàries, provoca una reacció adversa singular i complexa anomenada reacció de Mazzotti; la qual inclou un ampli ventall de símptomes (febre, urticària, adenopaties, miàlgia, taquicàrdia i hipotensió), que apareixen durant la setmana posterior a l'inici del tractament.[16] Rares vegades, el compost és causa d'elevació important de les transaminases o d'encefalopatia.[17] Pertany a la família farmacològica de les avermectines i actua causant un increment en la permeabilitat de la membrana cel·lular que comporta la paràlisi i la subsegüent mort dels paràsits.[3]
La ivermectina va ser descoberta el 1975 i és utilitzada amb finalitats mèdiques des de 1981.[8][18]
Comercialitzat a l'estat espanyol amb el nom de Soolontra.[19]