Ivar el Desossat

Ivar Ragnarsson (norrè occidental antic: Ívarr beinlausi Ragnarsson), conegut com a Ivar sense ossos^[1] fou un capitost viking que va liderar, juntament amb els seus germans, el Gran exèrcit pagà que va intentar conquerir Anglaterra durant el segle ix. Ivar era fill del llegendari viking Ragnar Lodbrok i, com ell, tenia reputació de ser un gran guerrer.^[2] El cronista medieval Adam de Bremen, en la seva obra Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum, descriu que "El més cruel de tots fou Ingvar, fill de Lodbrok, que arreu matava els cristians enmig de turments".^[3] Assenyalem que l'Adam de Bremen l'anomena Ingvarr i no pas Ívarr. Ívarr i Ingvarr/Yngvarr són andrònims diferents; de fet, el Ragnarssona þáttr indica que l'Ívarr beinlausi tenia un germà que es deia Yngvarr.^[4] És possible que l'Adam de Bremen confongués els dos germans, però també és possible que es referís específicament a Ingvarr i no pas a Ivar, ja que l'Ingvarr va matar sant Edmund i d'altres cristians torturant-los fins a la mort. Ivar va morir el 873.

Ivar el Desossat

Nom original	(da) Ivar Ragnarsson
Biografia
Naixement	segle IX Dinamarca
Mort	870 ↔ 878 Anglaterra (Regne Unit)
Monarca
Família
Família	Casa de Munsö
Pares	Ragnar Lodbrok   i Aslaug
Germans	Ubbe Ragnarsson Halfdan Ragnarsson Bjǫrn Járnsíða Hvitserk Sigurd Ragnarsson

Invasió d'Anglaterra

El 865, Ivar i els seus germans Hálfdan Ragnarsson i Hubbi Ragnarsson van liderar una host de vikings, coneguda com el Gran exèrcit pagà, amb el propòsit de conquerir Anglaterra. Primer van conquerir el regne d'Ànglia de l'Est i després avançaren cap al nord conquerint York, que formava part del regne de Nortúmbria, que, en aquell temps, es trobava immers en una guerra civil entre Ælla de Nortúmbria i el seu germà Osberht de Nortúmbria. Els danesos van derrotar i matar ambdós.

A Ivar se li atribueix l'assassinat del rei Edmund d'Ànglia el 869. Segons fonts de l'època, el rei es va negar a ser vassall dels danesos i Ivar va ordenar que el lliguessin a un arbre i fos assagetat com Sant Sebastià màrtir.^[5]

El 869 Ivar va marxar cap a terres del nord o Irlanda, probablement Dublín.

Uí Ímair

Es creu que Ivar va fundar la dinastia dels Uí Ímair or Casa d'Ívarr, que va governar Nortúmbria entre el segle ix i X, així com la Mar d'Irlanda i el Regne de Dublín.

Els seus descendents també governaren les Hèbrides com a vassalls dels reis de Noruega.

Mort

Ivar desapareix de les cròniques el 870 i no se sap del cert la seva fi, si bé els Annals fragmentaris d'Irlanda citen que el fundador dels Uí Ímair va morir el 873 d'una malaltia.^[6] El Ragnarssona þáttr refereix que va morir de vellesa a Anglaterra on també hi fou enterrat.^[7]

El 1686 es va descobrir a prop d'una granja a Repton, Derbyshire, les restes d'una tomba vikinga. El nombre d'esquelets al voltant del mort sumaven dos-cents guerrers i cinquanta guerreres, corresponent a l'enterrament d'un viking de molta alta graduació, com podria ser Ivar.^[8]

Fonts escandinaves

Segons la saga de Ragnarr Loðbrók, l'Ivar el sense ossos era el major dels fills d'en Ragnarr i l'Áslaug. Quan en Ragnarr fou mort pel rei Aella de Northúmbria, el qual el va fer llançar a dins un fossat ple d'escurçons, Ivar i els seus germans envaïren Anglaterra per venjar-lo. Ivar va sortir a parlamentar amb el rei Ælla i a canvi de la pau li va demanar tanta de terra com abastés una pell de bou. L'Ælla hi va estar d'acord i l'Ivar va tallar la pell de bou en tires finíssimes, les va posar l'una al costat de l'altra i d'aquesta manera va poder cobrir tot el voltant de York o Londres, on es va fer fort. (Llegenda similar a la de Dido de Cartago)

Quan el rei Ælla fou finalment capturat pels germans Ragnarsson, l'Ivar va suggerir que el càstig apropiat fóra la tortura coneguda com a Àliga de sang o blóðǫrn, que consistia a obrir l'esquena de la víctima per la columna vertebral, trencar les costelles cap a fora i extreure els pulmons, que, fora del cos, s'inflaven i semblava que fossin les ales d'una àliga.

També se cita a la saga que quan Ivar va morir va ordenar que l'enterressin a la costa, jurant que mentre els seus ossos guardessin la terra, cap enemic no podria envair Anglaterra. La profecia va durar fins que Guillem I d'Anglaterra va arribar des de Normandia, va desenterrar el cos de Ivar i va ordenar cremar-lo. En Guillem aconseguiria la victòria i el domini sobre Anglaterra després de la batalla de Hastings

Sobrenom

El sobrenom el sense ossos (l'epítet també es pot interpretar com el sense os) podria ser un eufemisme per suggerir la impotència d'Ivar, o bé, referir-se a l'extrema flexibilitat que mostrava L'Ívarr a l'hora de lluitar.

D'Altres alternatives per a interpretar aquest malnom parteixen de la informació continguda a les sagues (Ragnars saga loðbrókar, Ragnarssona þáttr). A la història d'en Ragnarr Loðbrók només s'hi diu que quan Ivar va néixer va semblar com si tingués cartílag enlloc d'ossos. La paraula norrena bein no només vol dir os sinó també os de la cama, i, de manera especial, la tíbia i el malnom de Ivar podria, doncs, deure's al fet que patís una malaltia que li impedís d'aguantar-se dret i caminar, la qual cosa explicaria que l'haguessin de portar d'un lloc a un altre sobre un escut o sobre llistons.^[9] D'altra banda, enlloc no es diu explícitament que la discapacitat de Ivar fos a les seves cames (per més que quedi insinuat pel fet que l'haguessin de portar arreu a dalt d'un escut o sobre llistons de fusta, potser un baiard). Segons el Ragnarssona þáttr, el propi Ivar beinlausi, diu, de si mateix:

Hafið ofrhuga œrinn ok áræði bæði. Þess myndi þá þurfa, at þrá mikit fylgði. Bera mun mik fyr bragna beinlausan framm verða. Þó gatk hǫnd til hefnda, at hvárig<r>a nýt-a-k.

Teniu alhora coratge i audàcia més que suficients. En el seu moment ens caldran per tal que els segueixi gran tenacitat. A mi, el sense ossos, m'hauran de portar al capdavant dels homes, però, encara que no puc usar cap dels meus dos braços, vet ací que tinc mà (=la meva mà és la meva astúcia i intel·ligència) per a la venjança.[10]

Aquestes paraules deixen clar que no només no l'aguantaven les cames, sinó que tampoc no tenia massa força als braços.

La seva discapacitat física, fos quina fos en termes mèdics, quedava compensada per una brillant intel·ligència i austúcia que li permeteren de convertir-se en un gran guerrer i cabdill.

Cultura popular

• A la sèrie de History Channel, Vikings, l'Ivar apareix com el fill d'en Ragnar.

Referències

1. L'adjectiu beinlauss vol dir sense ossos, no pas desossat. Segons la Ragnars saga loðbrókar va rebre aquest malnom perquè en néixer va semblar que tenia cartílag -brjósk- per comptes d'ossos.
   Beinlauss és la forma forta d'aquest adjectiu, emprada en ús predicatiu. Beinlausi n'és la forma feble, emprada com a qualificadora, p.e., en epítets. Una característica de totes les llengües germàniques antigues és que els adjectius tenen dos paradigmes, un paradigma fort i un paradigma feble.
2. Enlloc no és atestat històricament que fos berserc.
3. Adam de Bremen, Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum I xxxvii (§ 39): Qui reges Danorum suo tempore fuerint, non invenitur in Gestis eius. In Hystoria Francorum Sigafrid cum fratre Halpdani regnasse leguntur. Qui etiam munera Ludvico caesari miserunt, gladium videlicet capulo tenus aureum et alia, pacem rogantes, et missis utrinque ad Egdoram fluvium mediatoribus, pacem firmam ritu gentis per arma iuraverunt. Erant et alii reges Danorum vel Nortmannorum, qui piraticis excursionibus eo tempore Galliam vexabant. Quorum praecipui erant Horich, Orwig, Gotafrid, Rudolf et Inguar tyranni. Crudelissimus omnium fuit Inguar, filius Lodparchi, qui christianos ubique per supplicia necavit. Scriptum est in Gestis Francorum. (Adami Gesta Hammab. Eccl. Pontif. Lib. I, cap. 39, pàg. 28).
   El mot llatí supplicium se sol entendre aquí amb el significat de turment: matava els cristians turmentant-los, enmig de turments. Però, i tenint en compte el context cultural, el mot potser s'hauria d'interpretar en el sentit de sacrifici religiós, ofrena als déus: matava els cristians com a ofrenes als déus, sacrificant-los als déus.
4. Eptir þessa orrostu gørðisk Ívarr konungr yfir þeim hluta Englands, sem hans frændr hǫfðu fyrri átt. Hann átti þá tvá brœðr frilluborna, en annarr hét Yngvarr, en annarr Hústó. Þeir pínuðu Játmund konung inn helga eptir boði Ívars, ok lagði hann síðan undir sik hans ríki. Ragnarssona þáttr.
   <H>ubba sembla ésser l'hipocoreuma de Hústó.
5. Abbo of Fleury, Passio Sancti Eadmundi Regis et Martyris, ed. Michael Winterbottom, Three Lives of English Saints.
6. «Fragmentary Annals of Ireland 409». CELT. [Consulta: 2 febrer 2009].
7. Ívarr inn beinlausi var lengi konungr í Englandi. Hann átti ekki barn, því at hann var svá skapaðr, at honum fylgdi engi girnd né ást, en eigi skorti hann spekt eða grimmd, ok varð hann ellidauðr á Englandi ok var þar heygðr Ragnarssona þáttr.
8. Arnold, "The Vikings: A Short History", Martin Arnold, author; The History Press: Stroud, 2008, Introduction, "The Death of Ivar the Boneless & Viking Age History", pp. 9-21.
9. Cf. Ragnars saga loðbrókar, cap. 7: Nú líða stundir fram, ok var samfǫr þeira góð ok miklar ástir. En Kráka kennir sér sóttar ok verðr léttari ok elr sveinbarn, ok var sveinninn vatni ausinn ok nafn gefit ok kallaðr Ívarr. En sá sveinn var beinlauss ok sem brjósk væri þar, sem bein skyldu vera. Ok þá er hann var ungr, var hann vexti svá mikill, at engir váru hans jafningjar. Hann var allra manna fríðastr sýnum ok svá vitr, at eigi er víst, hverr meiri spekingr hefir verit en hann. Þeim verðr enn fleiri barna auðit. Annarr sonr þeira hét Bjǫrn, inn þriði Hvítserkr, inn fjórði Rǫgnvaldr. Þeir váru miklir menn allir ok inir frœknustu, ok þegar þeir máttu nǫkkut at hafask, námu þeir alls konar íþróttir. Ok hvert sem þeir fóru, lét Ívarr bera sik á stǫngum, því at hann mátti eigi ganga, ok skyldi hann hafa ráð fyrir þeim, hvat sem þeir hǫfðusk at.
   Ragnars saga loðbrókar, cap. 8: Nú fylkja þeir liði sínu. Ok er þeir nálgask borgina, verða þeir varir við, er byggja staðinn, taka nú at leysa út naut þessi, er þeir trúðu á. Ok er kvígendin eru laus látin, hlaupa þau hart ok láta illa. Nú sér Ívarr þetta, þar sem hann er borinn á skildi, ok biðr fá sér boga, ok svá var gørt. Nú skýtr hann þessi in illu kvígendi, svá at hvárttveggja fekk bana, ok var nú af hendi leystr þessi ófriðr, er mǫnnum þótti mestr ótti at.
10. Ragnarssona þáttr. Traducció al català feta ad-hoc per a aquesta entrada de la Viquipèdia.
    En Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning. B. Rettet Tekst. Andet Bind. Pàg. 257. København: Rosenskilde og Bagger, 1973², tradueix: 12. I har overflod af mod og dristighed; det vilde da også behøves, at megen udholdenhed fulgte med; man vil blive nødt til at bære mig, benløs som jeg er, frem foran mændene; dog fik jeg en hånd til hævn, uagtet jeg ingen af mine kan bruge.
    En Heinz Hungerland, Arkiv for Nordisk Filologi 1904, pàg. 130, tradueix: 12. Ihr habt sowohl hinreichenden Mut als auch Kühnheit; dessen wird man da bedürfen, damit Widerstandskraft die Folge sei; es wird nötig sein, dass man mich, den Knochenlosen, allen Männern voran trage; eine Hand (den Scharfsinn, Geist) habe ich zum Rächen, obwohl ich meine beiden (körperlichen) Hände nicht brauchen kann.

Enllaços externs

• The History Files: In the Footsteps of Ivarr the Boneless
• A site on the disease Osteogenesis Imperfecta