Ivan Píriev

Ivan Aleksandrovitx Píriev (rus: Ива́н Алекса́ндрович Пы́рьев, Kamen, 17 de gener de 1901 - Moscou, 7 de febrer de 1968) va ser un director de cinema soviètic, Artista del poble de l'URSS (1948).^[1]

Ivan Píriev

Biografia
Naixement	4 novembre 1901 (Julià) Kamen-na-Obí (Rússia)
Mort	7 febrer 1968 (66 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Activitat
Camp de treball	Direcció, guionatge cinematogràfic, interpretació i compromís social
Lloc de treball	Unió Soviètica
Ocupació	director de cinema, actor, guionista, polític
Activitat	1921 - 1968
Ocupador	Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1956–)
Membre de	Unió de Cineastes de la URSS
Gènere	Comèdia i drama
Família
Cònjuge	Marina Ladynina (1936–) Ada Wójcik Lionella Pyreva
Fills	Andrey Ladynin  () Marina Ladynina
Premis
(10 novembre 1950)  Gran Oficial de l'Orde del Lleó Blanc  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Creu de Sant Jordi  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Artista del Poble de l'URSS  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de Lenin  Premi Stalin

Biografia

Ivan Pýriev va néixer el 17 de gener de 1901 en el seló Kamen, actual Kamen-na-Obí, en aquells dies en el territori del uiezd de Barnaül de la gubernia de Tomsk, avui Krai de l'Altai. El 1923 va acabar els seus estudis d'actor i director d'escena en els Tallers Estatals Experimentals de Teatre (GEKTEMAS). Des de 1921 era actor en el^{1. er} Teatre dels Treballadors del Proletkult. Va treballar en l'obra de Serguei Eisenstein Meksikanets i en Els de Vsevolod Meyerhold.

El 1925 va començar a treballar al cinema. Va desenvolupar la seva activitat com a guionista i director en els estudis Goskinó, Proletkinó i Soyuzkino (després Mosfilm). Des de 1926 treballa com a ajudant de direcció a les pel·lícules de Iuri Taritx.^[2] Va ser autor i coautor dels guions de Otórvannyie rukava, Tókar Alekséyev, Budte takimi, Perepoloj, Tretia mólodost, Peregón smerti. Va guanyar popularitat amb les seves comèdies musicals Bogataia nevesta, Traktoristi, Svinarka i pastuj, Kubanskie kazaki, els musicals romàntics V xest txasov vétxera posle voiní i Skazanie o zemlé Sibírskoi. En totes aquestes pel·lícules participa la seva dona Marina Ladínina. Entre 1954 i 1957 va ocupar el càrrec de director de l'estudi Mosfilm i entre 1957 i 1965 va ser president del comitè de la Unió de Cineastes de l'URSS, de la qual va ser membre fundador. D'aquest període cal destacar les seves adaptacions de les obres de Fiódor Dostoievski L'idiota (1958) i Els germans Karamázov (1969, pòstuma), premiada al 6è Festival Internacional de Cinema de Moscou.^[3][4] Va ser diputat del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.

El director estava malalt del cor, després de diversos infarts, va morir el 7 de febrer de 1968. La pel·lícula Els germans Karamázov va ser finalitzada per Kiril Lavrov i Mikhaïl Uliànov. Va ser enterrat al cementiri Novodevitxi de Moscou.

Premis i condecoracions

• Premi Stalin (1941) per la pel·lícula Traktoristy (1939)
• Premi Stalin (1942) per la pel·lícula Svinarka i pastuj (1941)
• Premi Stalin (1943) per la pel·lícula Sekretar raikoma (1942)
• Premi Stalin (1946) per la pel·lícula V shest txasov vétxera posle voiný (1944)
• Premi Stalin (1951) per la pel·lícula Kubánskiye kazaki (1949).
• Premi del Consell Mundial de la Pau pel documental My za mir (1951)
• Orde de Lenin (1938, 1948)
• Orde de la Bandera Roja del Treball (1944, 1950, 1951, 1961)
• Artista del poble de l'URSS (1948)
• Premi especial del jurat de Federació Cinológica Internacional (1969)

Filmografia

• 1929 — Postoronniàia jenstxina ("La dona estranya")
• 1930 — Gosudàrtvenni txinovnik ("El funcionari públic")
• 1933 — Konveyer smerti (Tovar plostxadéi) ("La cadena de la mort" o "Mercaderia de places")
• 1936 — Partini bilet ("El carnet del partit")
• 1937 — Bogataia nevesta ("La núvia rica")
• 1939 — Traktoristi ("Tractoristas")
• 1940 — Liubímaia dévuixka ("La noia volguda")
• 1941 — Svinarka i pastuj ("La porquera i el pastor")
• 1942 — Sekretar raikoma ("El secretari del comitè del districte")
• 1944 — V shest txasov vétxera posle voiní ("A les sis de la tarda després de la guerra")
• 1948 — Skazánie o zemlé Sibírskoi ("Història de la terra de Sibèria")
• 1949 — Kubánksie kazaki ("Cosacs del Kubán")
• 1951 — Mi za mir ("Estem per la pau", amb Joris Ivens)
• 1954 — Ispitanie vérnosti ("La prova de fidelitat")
• 1958 — Idiot ("L'idiota")
• 1959 — Bélie notxi ("Nits blanques"). Guionista.
• 1960 — Soverxenno seriozno ("Completament de debò")
• 1962 — Naix obstxi drug ("El nostre amic comú"). Guionista juntament amb Vladlen Loguinov.
• 1964 — Svet daliokoi zvezdí ("Llum de l'estrella llunyana")
• 1968 — Els germans Karamázov. Guionista i director.

Referències

1. Beumers, Birgit. Directory of World Cinema: RUSSIA 2. Intellect Ltd, 2015, p. 40–41. ISBN 978-1-7832-0010-8.
2. Jay Leyda. Kino: A History of the Russian and Soviet Film. Princeton University Press, 1983. p.214.
3. «6th Moscow International Film Festival (1969)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-01-16. [Consulta: 17 desembre 2012].
4. «The 42nd Academy Awards (1970) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 16 novembre 2011].