Isòtops del liti
From Wikipedia, the free encyclopedia
El liti (Li) (massa atòmica estàndard: 6.941(2) u) presenta dos isòtops estables ⁶Li i 7Li, sent aquest últim el més abundant (92,5% d'abundància natural). S'han caracteritzar 7 radioisòtops, el més estable dels quals és 8Li amb un període de semidesintegració de 838 ms i el ⁹Li amb un període de semidesintegració de 178,3 ms. Tota la resta d'isòtops radioactius tenen un període de semidesintegració menar que 8,6 ms. L'isòtop de liti amb la vida més curta és 4Li que es desintegra per emissió de protons i té un període de semidesintegració de 7.580429×10-23 s.
El 7Li és un dels elements primordials o, més concretament, isòtops primordials produïts durant la nucleosíntesi del Big Bang (una petita quantitat de ⁶Li també es produeix en les estrelles). Els isòtops de liti es fraccionen supstancialement durant un àmplia varietat de processos naturals, incloent formació mineral (precipitació química), metabolisme, i intercanvi d'ions. L'ió de liti substitueix el magnesi i el ferro en llocs octaèdrics en l'argila mineral, on es prefereix el ⁶Li al 7Li, resultant en un enriquiment de la llum de l'isòtop en processos d'hiperfiltració i d'alteració de les roques.