Isabel de Sabran

Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.

Isabel de Sabran

Biografia
Naixement	1297
Mort	7 maig 1315 (17/18 anys) Catània (Sicília)
Princesa d'Acaia
Altres
Títol	Princesa
Cònjuge	Ferran de Mallorca
Fills	Jaume III de Mallorca
Pares	Isnard de Sabran   i Margarida d'Acaia

Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316.

Pertanyia a la familia Villehardouin, que assolí governar el principat d'Acaia, un dels estats croats presos a l'Imperi Romà d'Orient, en el marc de la Quarta Croada. Era filla d'Isnard de Sabran, senyor d'Ansouis (m. 1297) i de Margarida de Villehardouin,^[1] senyora de Matagrifó i de Katochi (1266-1315), filla de Guillem II d'Acaia i germana menor de la princesa Isabel I d'Acaia.

Isabel de Sabran es va casar a Messina amb Ferran de Mallorca, fill de Jaume II de Mallorca i d'Esclaramonda de Foix el 1314. En el context de les noces, Ramon Muntaner la descrivia amb les segúents paraules:

«	La pus bella creatura de catorze anys que anc hom pogués veer, e la pus blanca, e la pus rossa e ab la mellor color; e fo la pus sàvia, dels dies d'on era, que anc donzella fos e'l món.	»
— Ramon Muntaner, Crònica

Però aquestes noces també provocaren el rebuig dels cavallers francesos, que maleïren Margarida de Villehardouin, Senyora de Matagrifó:

«	Tu dedisti filiam tuam catalanis; mala fortuna erit tibi.	»
— Tu donares la teva filla als catalans; la mala fortuna serà amb tu.

Isabel i Ferran foren els pares del futur Jaume III de Mallorca, nascut el 1315. Ambdós moriren poc després, Isabel, a conseqüència del part, el 7 de maig de 1315, i Ferran el 5 de juliol de 1316. L'infant fou immediatament traslladat a Perpinyà per part del propi Ramon Muntaner, on fou tutelat per la seva àvia la reina vídua de Mallorca Esclarmonda de Foix i els reis Sanç I de Mallorca i Maria de Nàpols que el feren hereu de la Corona de Mallorca.

L'any 1307, desposseïda Isabel I per Carles II d'Anjou, Margarita de Matagrifó reclamà infructuosament els seus drets sobre el Principat d'Acaia. El 1313 els cedia a la seva filla Isabel. Una vegada difunta, Ferran de Mallorca provà de fer-los efectius en nom del seu fill Jaume, hereu d'Isabel, iniciant una guerra de conquesta del Principat d'Acaia contra Matilda d'Hainaut, en la qual trobà la mort, tot i alguns èxits inicials. D'aquest episodi en dona fe l'existència de diners d'Acaia a nom de Ferran i de Jaume.

Referències

1. Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571 (en anglès). Volum 1. American Philosophical Society, 1976, p. 498.

Bibliografia

• Martínez Ferrando, J. Ernest. «Biografies dels infants reials». A: La tràgica història dels reis de Mallorca. 2a edició. Barcelona: AEDOS, 1979. ISBN 8470030590.