llengua en perill d'extinció a Perú From Wikipedia, the free encyclopedia
L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana. Se'n diu també iquita, ikito, amacacore o hamacore (denominació en shimigae), quiturano o quiturra (nom donat pels yameo i altres ètnies veïnes del sud). Es troba en veritable perill d'extinció. Els ikitus solen denominar-se a si mateixos paratacay.[1]
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 35 |
Autòcton de | Departament de Loreto |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües saparo-yawan llengües zaparoanes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | iqu |
Glottolog | iqui1243 |
Ethnologue | iqu |
UNESCO | 727 |
IETF | iqu |
Endangered languages | 2026 |
Districte d'Alt Nanay, província de Maynas, regió de Loreto, el Perú. Els iquitos viuen en les capçaleres del riu Nanay i en la conca del riu Pintoyacu, i se situen principalment en tres llogarets: San Antonio de Pintoyacu (al nord-oest de la ciutat d'Iquitos), Atalaya (aigües amunt de San Antonio), i Saboya.
El territori dels iquito limita a l'est amb el dels yagua (família lingüística peba-yagua), i al sud-oest amb els cocama (família tupí-guaraní). En el passat, els seus veïns del sud-est eren els avui extints yameo (família peba-yagua) i al nord-oest els semigaes, de la mateixa família záparo.
Cap a mitjan segle xvii, l'ètnia iquito era nombrosa. Una gran quantitat vivia on avui se situa la ciutat d'Iquitos. Cap a 1925,[2] el total aproximat de la població era d'unes 1000 persones, en la seva majoria monolingües. Per a començaments de la dècada de 1960 quedaven a penes uns 100 parlants, a la vora de l'extinció i l'aculturació en la societat hispanoparlant. En els anys 1980 van morir els últims monolingües. Els nens entenien iquito, però no el parlaven; els adults eren bilingües amb el castellà, i els ancians entenien castellà, però només parlaven iquito. Al començament del segle XXI, l'ètnia iquito es redueix probablement a unes 350 persones.[3] D'elles, entre 22 i 26 tenen perfecte coneixement de la llengua, unes 15 a 20 més són semiparlants i tal vegada un altre punt són parlants passius.[4][5]
Els iquito van morir de verola, tuberculosi, pneumònia. La bonança econòmica denominada boom o febre del cautxú i el sistema de latifundis agraris van tenir efectes devastadors en una població de caçadors, pescadors i recol·lectors amb activitat agrícola de subsistència.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.