Invertasa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La invertasa (β-fructofuranosidasa, EC 3.2.1.26), coneguda també amb el nom de sacarasa, és un enzim que catalitza la hidròlisi dels terminals no reductors β-D-fructofuranosídics de fructofuranòsids, trencant l'enllaç β-d-fructofuranosil. Entre els substrats sobre els que actua, el més significatiu és la sacarosa, d'aquí que l'enzim es conegui també com a sacarasa. Aquest disacàrid s'hidrolitza a fructosa i galactosa mitjançant la següent reacció reversible:
Identificadors | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Número EC | 3.2.1.26 ![]() | ||||||||
Bases de dades | |||||||||
IntEnz | IntEnz view ![]() | ||||||||
BRENDA | BRENDA entry ![]() | ||||||||
ExPASy | NiceZyme view ![]() | ||||||||
KEGG | KEGG entry ![]() | ||||||||
MetaCyc | metabolic pathway ![]() | ||||||||
PRIAM | profile ![]() | ||||||||
Estructures PDB | RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum ![]() | ||||||||
|
Sacarosa ↔ Fructosa + Glucosa
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Sugar-inversion.svg/220px-Sugar-inversion.svg.png)
Aquests glúcids, a més de ser àmpliament utilitzats en la indústria alimentària, són fonts principals de carboni i energia per organismes procariotes i eucariotes. El nom d'invertasa fa referència al fet que els productes de la reacció són coneguts com a “sucres invertits” degut al canvi rotacional que modifica les seves propietats òptiques; d'una rotació positiva o dextrogira a una rotació negativa o levogira:
Sacarosa ([α]D= +66,5º) + H₂O → D-glucosa ([α]D= +52,5º) + D-fructosa ([α]D= -92º)
El primer a descriure aquesta propietat i en donar nom a l'enzim va ser el francès Marcellin Berthelot (1827-1907) el 1860.[1]
Aquest enzim es troba en llevats, normalment al llevat Saccharomyces cerevisiae; en abelles, les quals utilitzen la invertasa per fabricar mel a partir del nèctar de les flors, en plantes i bacteris com per exemple els que es troben a l'intestí dels humans.
A més, l'estudi de l'activitat de la invertasa té un gran interès per a la investigació aplicada, ja que es tracta d'un dels enzims més coneguts. Cal esmentar el fet que la cinètica d'aquest enzim va ser la primera que es va estudiar amb profunditat (estudis clàssics de Michaelis-Menten).