From Wikipedia, the free encyclopedia
La Innovació Oberta proposa que les idees valuoses poden provenir de la pròpia companyia o de fora i alhora poden anar al mercat a través d'aquesta companyia o d'una altra."[1]
La idea central que hi ha al darrere de la Innovació oberta és que, en un mon on el coneixement està a bastament distribuït, les empreses no es poden permetre fer elles soles la seva Recerca , els cal comprar o llicenciar processos o invencions (p.e. Patents) d'altres companyies. A més, les invencions de l'empresa que no es comercialitzen haurien de portar-se a fora de la companyia (p.e. a través de llicències o joint ventures --Aliança d'empreses-- o spin-offs/ Empresa derivada) [1]
El paradigma de innovació tancada manté que la innovació d'èxit requereix control. En especial, una empresa ha de controlar la generació de les seves pròpies idees, així com la producció, màrqueting, distribució,servei, finançament i suport. Es va arribar a aquest concepte perquè al començament del segle XX ni les institucions acadèmiques ni els governs estaven involucrades en l'aplicació comercial de la ciència. En conseqüència, altres corporacions van encarregar-se del cicle de desenvolupament de producte nou. No hi havia temps perquè la comunitat científica s'interessés més per l'aplicació pràctica de la ciència. Ni tampoc hi havia temps perquè d'altres companyies produïssin alguns dels components que necessitava el producte final. Aquestes empreses van esdevenir relativament autosuficients, amb poca comunicació cap l'exterior ja fos a d'altres empreses o a universitats.
Al llarg del temps van aparèixer alguns factors que varen preparar el camí cap la Innovació Oberta:
Aquests quatre factors han resultat en un nou mercat del coneixement. El coneixement ja no és propietat de l'empresa. Resideix en els empleats, proveïdors, clients,competidors i universitats. Si les companyies no utilitzen el coneixement que tenen dintre, algú altre ho farà. La innovació pot ser generada tant a través d'un paradigma d'innovació tancada com oberta. Actualment hi ha un debat sobre quin dels dos paradigmes resultarà guanyador en un futur.[2]
Principis de la Innovació tancada | Principis de la innovació oberta |
---|---|
La gent intel·ligent del nostre camp treballa per nosaltres | No tota la gent intel·ligent del nostre camp treballa per a nosaltres.
Hem de treballar amb gent intel·ligent de dintre i de fora de la companyia |
Per a beneficiar-nos de la R&D hem de descobrir-ho, desenvolupar-ho i enviar-ho nosaltres. | R&D extern pot crear valor significatiu:
Es necessita R&D intern per a reclamar part d'aquest valor. |
Si ho descobrim nosaltres, nosaltres ho portem al mercat abans que ningú | Nosaltres no hem d'originar necessàriament la Recerca per a treure'n profit d'ella. |
Si nosaltres creem la major part i les millors idees de la indústria, guanyarem | Si nosaltres fem el millor ús de les idees internes i externes, guanyarem. |
Nosaltres hem de controlar la nostra propietat intel·lectual (PI) de manera que
els nostres competidors no se'n beneficiïn |
Hem de beneficiar-nos per l'ús que fan d'altres de la nostra Propietat intel·lectual (PI) i
nosaltres hem de comprar la PI d'altres sempre que faci avançar el nostre model de negoci. |
La Innovació Oberta ofereix diversos beneficis a empreses que operen i col·laboren globalment.
Implementar un model de Innovació Oberta també va associat a un nombre de riscos i reptes, per exemple:
Henry Chesbrough professor adjunt i director del Center for Open Innovation de la Haas School of Business a la Universitat de California en el seu llibre "Open Innovation. The New Imperative for Creating and profiting Technology" sosté que aquest nou paradigma canvia la funció de la recerca. S'expandeix el paper de la Recerca interna per a incloure no només la generació del coneixement sinó també la corredoria (brokering) de coneixement. Si abans les persones de Recerca simplement afegien coneixement al prèviament emmagatzemat en "sitges" (sic), ara també estan encarregades de moure el coneixement cap dintre i cap fora de les sitges .En aquesta nova funció, el coneixement situat fora pot ser tant útil com el coneixement creat dintre--i hauria de ser recompensat de forma similar.[1] I rebla "si bé el coneixement al més alt nivell romana valuós, la seva utilitat es multiplica quan s'enllaça a les investigacions i assoliments d'altres i quan es construeix damunt d'aquestes".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.