Influències islàmiques en l'art cristià
From Wikipedia, the free encyclopedia
Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al segle xix. Durant aquest període, la frontera entre la cristiandat i l'món islàmic variava molt com a resultat, en alguns casos, en els intercanvis de les poblacions i de les corresponents pràctiques i tècniques artístiques. D'altra banda, les dues civilitzacions van tenir relacions regulars a través de la diplomàcia i el comerç que van facilitar els bescanvis culturals. L'art islàmic abasta una àmplia varietat de medis, incloent cal·ligrafia, manuscrits il·lustrats, tèxtils, ceràmica, metall i vidre, i es refereix a l'art dels països musulmans al Pròxim Orient, l'Espanya islàmica, i l'Àfrica del Nord, encara que no sempre fossin artistes o artesans musulmans. La producció de vidre, per exemple, va continuar sent una especialitat jueva durant tot el període, que l'art cristià va continuar, com a l'Egipte amb e l'art copte, especialment durant els primers segles, mantenint alguns contactes amb Europa.
L'arts decoratives islàmiques van ser les importacions a Europa durant l'edat mitjana més valorades; gran part de la supervivència de la majoria dels exemples que sobreviuen són les que eren en poder de l'església. En el primer període, els tèxtils van ser especialment importants, utilitzats per a ornaments de l'església, sudaris, tapisseries i roba per a l'elit. La ceràmica islàmica de qualitat quotidiana era encara la preferida en les mercaderies europees. Perquè la decoració era, en la seva majoria ornamental o petites escenes de caça i similars, i com les inscripcions no se entenien, els objectes islàmics no ofenien les sensibilitats cristianes.[1]
En els primers segles de l'islam els punts més importants de contacte entre l'Occident llatí i el món islàmic des del punt de vista artístic van ser el sud d'Itàlia, Sicília i la península Ibèrica, que tenien importants poblacions musulmanes. Més tard, les Repúbliques Marítimes italianes van ser importants centres en obres d'art comercials. A les croades l'art islàmic sembla haver tingut relativament poca influència també en l'art dels Estats croats, encara que va poder haver estimulat el desig de les importacions islàmiques entre els croats que regressaven a Europa.
Nombroses tècniques de l'art islàmic van formar la base de l'art en la cultura normanda-àrab-romana d'Orient de la Sicília normanda, on s'utilitzaven artistes i artesans musulmans que treballaven en l'estil de la seva pròpia tradició. Les tècniques inclouen incrustacions de mosaics o metalls, talla d'ivori o de pòrfir, l'escultura de pedres dures, i foneries de bronze.[2] A Ibèria l'art mossàrab i l'arquitectura de la població cristiana que va viure sota el domini musulmà es van mantenir molt cristians en molts aspectes, encara que van mostrar també influències islàmiques; el que ha estat descrit com a art de repoblació. Després de la Reconquesta mudèjar les obres d'art produïdes per artistes musulmans o moriscs, ja sota el domini cristià, van mostrar una clara influència islàmica en molts aspectes.