Dia del record From Wikipedia, the free encyclopedia
In Flanders Fields és un poema de guerra escrit pel metge i professor de patologia canadenc i fill d'emigrants escocesos John Alexander McCrae l'any 1915, durant la Primera Guerra Mundial.[1] El va escriure després d'atendre al funeral del seu company i amic Alexis Helmer, que havia mort durant la Segona Batalla d'Ieper al maig de 1915. Per manca de capellà, oficià personalment l'enterrament del tinent Helmer el dia 2 de maig i va començar a escriure el poema poques hores més tard. McCrae morí el 28 de gener de 1918, a causa d'una pneumònia que es va complicar amb una meningitis fatal i fou enterrat al cementiri de Wimereux.[2] Possiblement fou víctima de la grip espanyola, instaurada sobre els problemes respiratoris derivats de l'exposició als gasos tòxics durant la seva actuació a Ieper. D'acord amb el seu nivell acadèmic, edat (41 anys) i grau militar (tinent coronel) hauria pogut demanar un destí a un hospital lluny del front. Escollí ser cirurgià de la 1ª Brigada canadenca d'artilleria de campanya.[3]
El poema va ser publicat per primera vegada el dia 8 de desembre de l'any 1915, després de ser refusat per The Spectator, a la revista Punch (cop de puny, també anomenada London Charivari), editada a Londres.[4] Es convertí en un símbol de la Gran Guerra. L'obra menciona els camps de roselles que creixen sobre les tombes dels soldats caiguts, nodrides per la seva sang, i parla com si fos la veu dels morts.[5] Abans de la guerra mundial, McCrae ja era poeta i pintor i va servir al segon conflicte Anglo-Bóer. Durant la dècada de 1890 publicà diversos treballs a diaris i revistes del Canadà. Fou col·laborador del destacat patòleg i escriptor William Osler (1849-1919), recordat pels seus aforismes, qui va estimular l'interès de McCrae per la literatura i els aspectes socials de la medicina.[6] El 1912 escrigué, conjuntament amb el britànic John George Adam (1862-1926) l'obra A Text-book of Pathology for Students of Medicine.[7]
Aquest poema, tècnicament molt elaborat, segueix un ritme de rondó francès, és tetramètric (totes les línies tenen quatre parelles de síl·labes) amb un peu iàmbic i utilitza moltes al·literacions.[8] La seva primera estança recorda en molts aspectes de rima i mètrica la de la balada The Lady of Shalott de Tennyson.[9] El poema i el seu autor respecten immensament la mort i als morts, sense morbositat ni indulgència. Avui dia, In Flanders Fields i John McCrae s'han fos i formen una icona intemporal recordatòria i representativa d'aquella i d'aquells.[10]
El poema fou la font d'inspiració de l'activista de la YWCA francesa Anna Guérin per escollir la rosella com a recordatori de les vides perdudes durant la IGM i eina per a obtenir fons destinats a vídues i orfes.[11] Als EUA, la secretària de la YWCA Moina Belle Michael, d'ascendència flamenca hugonot, va escriure un altre poema titulat We Shall Keep the Faith com a resposta al de McCrae i estengué l'ús emblemàtic de la rosella dintre de l'humanitarisme del període d'entreguerres.[12] El compositor Charles Ives (1874-1954) va fer la primera versió cantada del poema a mitjans d'abril del 1917, poc després de la incorporació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, la qual s'estrenà a l'hotel Waldorf-Astoria de Nova York.[13] Es creu que la primera traducció al castellà la va fer el també poeta Edmund Blunden (1896-1974), un autor que escrigué nombroses obres sobre les tragèdies de la IGM.[14]
Als països de la Commonwealth, l'emblema de la rosella encara s'utilitza durant el Remembrance Day (11 de novembre).[15] El seu equivalent a França i Bèlgica és el blavet, flor que acompanya les commemoracions del Jour du Souvenir.[16]
A Ieper hi ha un museu amb el nom del poema.
El primer capítol d'In Flanders Fields and Other Poems, una col·lecció pòstuma de poemes escrits per John McCrae i editada l'any 1919, comença així:[17]
Versió traduïda al català:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.