Iblís
dimoni a l'islam / From Wikipedia, the free encyclopedia
A l'islam, Iblís (àrab: إبليس, Iblīs) és el nom de l'àngel caigut, que es va negar a inclinar-se davant d'Adam i es va apartar de Déu. Literalment, el seu nom significa ‘privat de tota bondat’.[1]
Dades ràpides إبليس, Tipus ...
إبليس | |
---|---|
Tipus | jinn |
Dades | |
Ocupació | Waswasa (en) |
Altres | |
Símbol | demonologia a l'islam i discernment of Spirits in Islam (en) |
Equivalent | Satanàs, Azazil (en) , dimoni, Xaitan i Qareen (en) |
Tanca
El personatge és més conegut, però, com a Xaitan (àrab: شيْطان, Xayṭān), emparentat amb el Satan o Satanàs, paraula aramea que significa ‘adversari’. Amb aquest últim nom apareix citat 87 vegades a l'Alcorà, mentre que el nom d'Iblís se cita únicament nou vegades. Se l'anomena també al-Waswàs (àrab: الوَسْوَاس, al-Waswās), és a dir, ‘el Murmurador’, perquè inocula amb les seves murmuracions la temptació al cor de la gent; al-Khannàs (àrab: الخَنَّاس, al-Ḫannās), ‘l'Esquerp’ i ar-Rajim (àrab: الرجيم, ar-Rajīm), ‘el Lapidat’.