El míssil IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir al conegut AIM-9 Sidewinder tot millorant-ne les capacitats però mantenint la compatibilitat de les plataformes de llançament del míssil.
 IRIS-T | |
| Tipus | míssil aire-aire  |
|---|---|
| País d'origen | Alemanya i altres |
| Història de servei | |
| En servei | Des de Desembre de 2005 |
| Operadors | Luftwaffe, Força Aèria Sueca, Força Aèria Ucraïnesa i Norwegian Army Short Range Air Defense Battery (en)  |
| Història de producció | |
| Fabricant | Diehl BGT Defence |
| Cost per unitat | 380.000 €[1] |
| Especificacions | |
| Pes | 87.4 kg |
| Longitud | 2.936 mm |
| Amplada | 447 mm |
| Diàmetre | 127 mm |
| Abast efectiu | ~25 km |
| Explosiu | Explosiu d'alta potència de fragmentació |
| Detonació | Impacte i espoleta radar de proximitat |
| Propulsor | Coet de combustible sòlid |
| Altitud | Des del nivell del mar fins a 20.000 m |
| Velocitat màxima | Mach 3 |
| Sistema de guiatge | Infraroja |
Història
A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.
Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vímpel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres orientables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.
El desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya Diehl BGT Defence amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.[2]
Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.
Rendiment de combat
Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.
Socis de desenvolupament
L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:
- Alemanya 46%
- Itàlia 19%
- Suècia 18%
- Grècia 13%
- 4% dividit entre Canadà i Noruega.
Variants
IDAS
L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.
IRIS-T SL
L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.
Carregant un IRIS-T a un Eurofighter Typhoon
Components del míssil
Maqueta de la variant IDAS
Míssil IRIS-T SL
Usuaris
Alemanya- 1.250[3]
Espanya- 770, amb un pressupost original de 247 milions de € i un final de 291 milions.[1]
Grècia- 350[3]
Àustria- 25
Suècia- 400
Noruega- 150[4]
Itàlia- 450
Bèlgica- 500
Països Baixos- 500
Aràbia Saudita- 1.400[5]
Sud-àfrica- 10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
Tailàndia- En entrega, 220 encarregats[4]
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
