IEC 60870
From Wikipedia, the free encyclopedia
IEC 60870 és una normativa de la International Electrotechnical Commission que defineix els sistemes usats en telecontrol (adquisició de dades i control de supervisió). Aquests sistemes s'empren per a controlar dispositius dintre de la xarxa de distribució d'energia elèctrica. Mitjançant aquests protocols, els equips de diferents subministradors poden interoperar entre ells amb total compatibilitat. L'estàndard IEC 60870 té 6 parts, les quals defineixen temes general, condicions d'operació, interfícies elèctriques, requeriments de prestacions i protocols de transmissió de dades. L'IEC 60870 està desenvolupat pel comitè tècnic TC57 (grup de treball WG 03). La darrera versió es pot consultar aquí.[1][2]
Dades ràpides Tipus, Fitxa ...
Tipus | norma IEC |
---|---|
Fitxa | |
Autor | IEC |
Llengua | Anglès |
Publicació | 2016 |
Editor | IEC |
Dades i xifres | |
Gènere | Protocol de comunicació |
Tanca