I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Per a altres significats, vegeu «I (kana)».

I
Caràcter	I (majúscula) Unicode: 0049 i (minúscula) Unicode: 0069 Ｉ (majúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF29 ｉ (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF49 Ⓘ (majúscula) Unicode: 24BE ⓘ (minúscula) Unicode: 24D8 🄘 (majúscula) Unicode: 1F118 ⒤ (minúscula) Unicode: 24A4 🅘 (majúscula) Unicode: 1F158 🅸 (majúscula) Unicode: 1F178 🄸 (majúscula) Unicode: 1F138 Ⅰ (majúscula, Formularis de números) Unicode: 2160 ⅰ (minúscula, Formularis de números) Unicode: 2170 ᴵ ᵢ ⁱ ℑ 𝔦 𝕴 𝖎 𝕀 𝕚 ⅈ 𝐈 𝐼 𝑰 𝖨 𝗜 𝘐 𝙄 ℐ 𝓘 𝙸 i 𝐢 𝑖 𝒊 𝗂 𝗶 𝘪 𝙞 𝒾 𝓲 𝚒 ı 𝚤
Tipus	lletra de l'alfabet llatí i lletra vocal
Part de	alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, Alfabet maltès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó
Codi	.. (codi Morse) India (Alfabet fonètic de l'OTAN) I (Braille ASCII)

Fonètica

En català serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal.

La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí)

L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula, ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol.

Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig).

Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)

En català, i és una conjunció coordinant copulativa^[1]

Significats de la lletra I

• Bioquímica: símbol de la isoleucina.
• Matemàtiques: Símbol que representa el nombre imaginari de valor arrel quadrada de -1. En nombres romans té el valor d'1. Si se'n col·loquen dos seguits (II) de 2 i tres seguits (III) de 3. A la dreta d'un altre número li suma 1 valor i a l'esquerra li'n resta.
• Química: I és el símbol de l'element químic Iode
• Vehicles: Designa vehicles automòbils provinents d'Itàlia

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
Ì	I amb accent greu	U+00CC U+00EC	Ì igrave;	italià
Í	I amb accent agut	U+00CD U+00ED	Í í	català, castellà, etc.
Î	I amb accent circumflex	U+00CE U+00EE	Î î	francès, etc.
Ï	I amb dièresi	U+00CF U+00EF	Ï ï	català, francès, etc.
Ĩ	I amb titlla	U+0128 U+0129		lituà
Ǐ	I amb anticircumflex	U+01CF U+01D0		pinyin
Ĭ	I amb breu	U+012C U+012D
Ī	I amb màcron	U+012A U+012B
İ	I amb punt superior	U+0130 U+0069 (0x69)		turc
ı	I sense punt superior	U+0049 U+0131		turc
Ị	I amb punt inferior	U+1ECA U+1ECB
Į	I amb ogonek	U+012E U+012F		lituà
IJ	Lligatura IJ	U+0132 U+0133		neerlandès

Referències

1. «GramaTIC-Les conjuncions». Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació. Generalitat Valenciana.. [Consulta: 24 setembre 2023].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Viccionari